MONTORNES DEL VALLES (Barcelona)

Habitantes: 15.844  Altitud: 100 m. 
Hoy amanece en MONTORNES DEL VALLES a las 08:09 y anochece a las 17:21
Nº fotos: 33  Nº mensajes: 16  Visitas / día: 18 

Información general sobre MONTORNES DEL VALLES:

Situación:

SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Montornès del Vallès és a la comarca del Vallès Oriental, a 25 Km de la ciutat de Barcelona i a 8 km de la capital vallesana, Granollers. El municipi està comunicat amb l’autopista A-7, una de les principals vies de connexió amb la resta d’Europa, i amb les carreteres C-17 (Barcelona – Vic), BV-5001 (Sant Adrià del Besòs – La Roca del Vallès) i BP-5002 (Granollers – El Masnou).

DESCRIPCIÓ DEL TERME MUNICIPAL
Montornès del Vallès ocupa una superfície total de 10,2 km2, dels quals una bona part, prop de 740 ha, pertanyen a zones forestals. El municipi, a 96 metres sobre el nivell del mar, limita al nord amb Granollers i Vilanova del Vallès; al sud amb Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Vallromanes; a l’est amb Vilanova del Vallès i Vallromanes; i a l’oest amb Granollers, Montmeló i Martorelles.

El riu Mogent divideix el municipi en dos nuclis urbans. El teixit industrial es distribueix en cinc polígons: Can Bosquerons de Baix, el Raiguer, Concentració Industrial Vallesana, Can Parellada i el Congost.

TRANSPORTS I COMUNICACIONS
RENFE: línia de rodalies C-2 Montmeló – Barcelona - Sants

SAGALÉS:
Montornès – Montmeló – Granollers
Montornès – Barcelona

Monumentos:

EL TELÈGRAF.

Torre de guaita, situada en un turó de 222 metres d’alçada a sobre mateix de can Bosquerons, des de la qual es domina gran part del Vallès. Va ser construida al 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica i va ser utilitzada només fins a 1862, data en què va ser abandonada a causa de l’aparició de la telegrafia elèctrica. De base quadrada, de 6 metres d’alçada, de 5’5 metres de costat, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d’entrada al pis de dalt. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada i també amb la torre de Granollers.

Fiestas:

La verbena de San juan en Montornes Norte el Polígono.

La fiesta local de Montornes Centro o Sud.

FESTA MAJOR
La Festa Major de Montornès del Vallès se celebra el dilluns següent al tercer diumenge de setembre. La celebració en aquesta data té poc més d'un segle. Tradicionalment la festa major se celebrava per Sant Sadurní, el 29 de novembre, però la freqüència del mal temps i les temperatures d’aquesta època de l’any van portar a fer un referèndum per posar-la dos mesos abans, el tercer diumenge de setembre, just abans de la verema. Això es va decidir l’any 1905. Actualment, la Festa Major de setembre té com a dia festiu local, el dilluns. De la festa destaca la trobada de gegants, que inclou el ball dels Gegants de Montornès del Vallès, en Pere Anton de Rocacrespa i en Bartomeu Sala. Aquest ball és una representació solemnial de la batalla que va tenir lloc al poble el 4 de gener de 1485. La dansa només es representa en aquesta festivitat anual.

SANT SADURNÍ
Sant Sadurní, diada del patró de Montornès del Vallès
El 29 de novembre és per tradició el dia de la Festa Major de Montornès. Conviu amb la Festa Major d'estiu, que se celebra el tercer cap de setmana del mes de setembre.
La programació de la festa major d’hivern inclou actes amb prop de trenta anys de tradició com el Concurs de Fotografia per aficionats Premi Sant Sadurní. També, des de l'any 2002, s'aprofita la festa per a la concessió bianual, de la beca de recerca històrica, i des de 2005 s’atorguen els premis literaris també bianuals per a microcontes Font de Santa Caterina.
Altres esdeveniments destacats de la festa del patró, es la celebració d'una paella popular i el Festival de Música Antiga l’església de Sant Sadurní.

Historia:

Com a municipi, Montornès del Vallès es formà a partir del segle XIX al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, comprenien l’antic terme del castell i la batllia de Montornès, anomenat posteriorment de Sant Miquel.

Aquest castell, ja citat documentalment l’any 1109 com a castrum de monte tornuos, fou propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès.

Abans que el castell, trobem documentats llogarets del terme: la masia de can Bosquerons (970) i la del Vilar d’Abdelà, l’actual Can Masferrer (977). I reculant en el temps, la recerca arqueològica ens confirma la presència a la zona d’assentaments neolítics (jaciment de la bòbila d’en Joca, cistes de la Torrassa, etc.), ibèrics (poblat del turó del castell de Sant Miquel) i romans (fortalesa militar de can Roina, terminus Augustalis i restes de vil·les a Can Masferrer, Can Palau i la Torrassa).

Especial menció té Montornès en les pàgines de la història de Catalunya pel fet que va ser aquí on es va lliurar la darrera batalla de la Guerra dels Remences, el 4 gener de 1485. El veguer de Barcelona, el temible Antoni Pere de Rocacrespa, fou derrotat pels pagesos revoltats encapçalats per Bertomeu Sala, nascut a Montornès i nebot del cabdill remença Pere Joan Sala. La victòria de Montornès comportà, mesos més tard, l’alliberament camperol del domini feudal exercit per la noblesa terratinent, amb la promulgació de la Sentència Arbitral de Guadalupe, que establia les bases pel progrés social de l’època Moderna.

Les centúries següents vénen marcades per l’estancament poblacional i la vida agrícola, amb els alts i baixos derivats de la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, el bandolerisme i la Guerra del Francès. A Montornès, fins al 1900, la terra estava poc repartida. Les terres muntanyenques eren pobres mentre que a la plana es guanyaven terres de cultiu amb la laboriosa dessecació dels aiguamolls del Mogent. La majoria dels veïns vivien de llogar la terra als grans propietaris.
Durant el primer terç del segle XX, la construcció de la nova carretera (1913), la creació de nous carrers per enllaçar el casc antic amb la nova via, el fenomen de l’estiueig, les millores agrícoles i la instal·lació de dues petites fàbriques impulsaren la vida local. L’any 1933 es va segregar del terme el fins llavors veïnat de Vallromanes. Tot plegat, l’any 1940, acabada la guerra, Montornès tenia poc més de mil habitants, tenia una única indústria (la fàbrica de la borra) i es va mantenir com a poble eminentment agrícola i ramader fins a principis dels anys seixanta.

Tot i la implantació de les empreses CYDSA i Hamol entre 1958 i 1960, la gran transformació va arribar amb la inauguració, l’any 1964, del polígon industrial Riera-Marsà, promogut pel propietari de bona part de la plana del riu Mogent. L’any 1962 s’iniciaren les obres per construir les fàbriques i els primers habitatges de la Ciutat Satèl·lit, complex allunyat un quilòmetre del centre urbà. Seguidament l’arribada massiva d’immigrants procedents del sud de l’Estat va ser tan ingent que l’any 1970 la població d’aquest nou nucli superava en més de mil habitants la de Montornès vell. En conjunt el municipi comptava llavors amb 7.400 habitants. També el poble antic es transformà, amb la construcció de noves vivendes i amb la substitució de les feines del camp per les activitats de producció i serveis. El 65% de la població activa estava dedicada al sector industrial i només un 3% al sector agrari.

La constitució de l’Ajuntament democràtic l’any 1979 va permetre que tots els sectors socials estiguessin representats en la presa de decisions. En un primer moment es van afrontar problemes urgents (de tipus urbanístic, escolar i sanitari). Amb els anys s’ha avançat en la millora de la qualitat de vida dels habitants amb la construcció d’equipaments, la creació de serveis i la planificació urbanística. Actualment Montornès del Vallès té cinc polígons industrials amb una vuitantena d’empreses, un comerç en creixement i una activitat agrícola diversificada.

L’any 1984 el sector anomenat popularment el Raval es va segregar del terme juntament amb una part del municipi de la Roca del Vallès, formant un nou municipi independent: Vilanova del Vallès.

Si quiere agregar o modificar información general, pulse sobre el siguiente enlace: actualizar información de MONTORNES DEL VALLES

¡Haz turismo, ven de vacaciones a MONTORNES DEL VALLES y disfruta de tu viaje!. ¿Quieres reservar un hotel?

Busca hoteles en Barcelona