Si els follets poguéssim estar empadronats i tinguessin dret al vot en algun lloc dels que avui es va a anar a les urnes, jo, duendín pervers i insultat amb les meves orelles punxegudes i els meus parracs de coloraines dels que recuelgan cascabelinos, segurament votaria que Sí Encara que no sigui vinculant, perquè la consulta de veritat serà l'any que ve, a la pregunta als nacionalistes espanyols i als altres i als catalans i als espanyols que viuen a Catalunya, que com creuen ells que s'ha de desatrancos la cosa en qüestió.
Votaria que Sí, per diversos motius:
Un seria, majoritàriament, només per tocar els güevos a aquests nacionalistes espanyols que, pel que es veu, porten els ulls en una safata de llauna o d'argent, com diuen que els portava la Santa Llúcia A més de carregar perquè li desagradava la seva extremada bellesa qui, al costat d'aquests altaveus de l'hecatombe permanent, no cessen en la seva eterna lletania i, als que pel que sembla, ningú a Espanya, els diu que deixin de cloquejar tant i es posin mans a l'obra.
Una altra, seria perquè crec que és millor que la gent vagi tranquilament a les urnes i s'oblidin de les escopetes i de la dinamita premsada i modelada.
Una altra més, perquè alguns s'assabentin d'una vegada, que no m'agrada que em diguin el que és bo o dolent, del que he de pensar i del que no, del que he de fer i del que tinc prohibit fer i com he de parlar i quan he de callar. Per posar només alguns exemples.
Sembla clar que les set-centes mil persones que avui van a anar i, possiblement votin que Sí, són majoritàriament gent que estan fartes que les ignorar que els treguin les faldriqueras i després els diguin que són avars o ximples d'cucurulla. Que estan cansades de que facin com si no les veiessin, com si no existissin. Que només compten amb elles per que produeixin o cooperin per a major glòria i grandesa d'una part només d'Espanya. Coses totes, que al final cansa una atipat fins al mateix Job.
Els que no som nacionalistes ni espanyol ni català, ni basc ni gallec, els que som espanyols a seques, tant si som bascos, gallecs o extremenys i que complim les regles del joc, com fan tants catalans independentment del seu origen per raó de naixement, comprenem el seu cabreig i ens cabreja, aquesta altra visió del català ronyós que van expandint per l'Espanya Imperial qui estan més interessats en mantenir els seus privilegis que a resoldre les qüestions que des de segles ja, resten encallades. Actitud mental i de facto, que està impedint no ja només l'encaix dels integrants d'aquestes terres com a part del territori nacional comú, sinó, que està frenant el desenvolupament harmònic i el progrés de tota la societat de l'Estat Espanyol amb la seva anquilosada i nyonya percepció de la realitat.
Bé és veritat, que tots els nacionalismes s'aprofita per subsistir de l'emocions, pulsions o sentiments de pertinença a un determinat grup ètnic, tribu o llogarret, però no hauríem de caure en semblants paranys saducees a aquestes alçades del segle XXI, en què tot està vinculat entre si i tots tenim alguna cosa a aportar i guanyar i, tota aquesta energia gastada en l'insult i el menyspreu, potser s'hauria de canalitzar per aconseguir una Espanya menys inquisitorial i més comprensiva.
Miratges.
Salut.
... (ver texto completo)
