me gustaria ver algunas fotos de masias antes de estar restauradas como can jane gracis
3
NIÑO HAMBRIENTO.
Cuando acabe este escrito, habrán muerto de hambre unos dos mil niños y muchos mayores. Estos, de hambre o a bombazos.
Esto que quiere ser una poesía, lo escribió Jesús Pizarro hace ya veinte años, según me ha dicho, pero ahí estamos todavía. Ahora en Copenhague.
Esa comida que flota
en tu boca niño hambriento ... (ver texto completo)
NIÑO HAMBRIENTO.
Cuando acabe este escrito, habrán muerto de hambre unos dos mil niños y muchos mayores. Estos, de hambre o a bombazos.
Esto que quiere ser una poesía, lo escribió Jesús Pizarro hace ya veinte años, según me ha dicho, pero ahí estamos todavía. Ahora en Copenhague.
Esa comida que flota
en tu boca niño hambriento ... (ver texto completo)
La Seda y Veolia alcanzan un acuerdo para la reestructuración de su deuda de 62M
Este acuerdo acaba con las protestas de la francesa
SEDA BARCELONA
La Seda y Veolia Environnement han alcanzado un acuerdo para reestructurar la deuda de 62 millones de euros asociada a la construcción de la factoría portuguesa de PTA. Este acuerdo acaba con las protestas de la francesa por el retraso de los plazos de la factoría, que finalmente se prevé concluir a finales de 2010.
Veolia garantiza así la continuidad ... (ver texto completo)
Este acuerdo acaba con las protestas de la francesa
SEDA BARCELONA
La Seda y Veolia Environnement han alcanzado un acuerdo para reestructurar la deuda de 62 millones de euros asociada a la construcción de la factoría portuguesa de PTA. Este acuerdo acaba con las protestas de la francesa por el retraso de los plazos de la factoría, que finalmente se prevé concluir a finales de 2010.
Veolia garantiza así la continuidad ... (ver texto completo)
! REUNION DE PASTORES………!
Ayer dia 14-12-2009, Se reunieron las Excelencias de las Presidencias de las Comunidades de España,“posando” como es de rigor protocolario al rededor del Presidente del Gobierno y de su Majestad el Rey y Jefe del Estado.
A èste acto no faltaron ningún mandatario comunitario, como ocurriò el dia 8 de los corrientes, aniversario de nuestra Constitución.
Después de saludarse muy entrañablemente y como “colegas.” se diò paso a la conferencia para estudiar y debatir ... (ver texto completo)
Ayer dia 14-12-2009, Se reunieron las Excelencias de las Presidencias de las Comunidades de España,“posando” como es de rigor protocolario al rededor del Presidente del Gobierno y de su Majestad el Rey y Jefe del Estado.
A èste acto no faltaron ningún mandatario comunitario, como ocurriò el dia 8 de los corrientes, aniversario de nuestra Constitución.
Después de saludarse muy entrañablemente y como “colegas.” se diò paso a la conferencia para estudiar y debatir ... (ver texto completo)
3
Los del partido popular están que no caben en sí de gozo. Por fin sus presidentes de Comunidades le han dado con la puerta en las narices a Bambi, Por fin, le han dicho que nones, que ellos no apechugan con el muerto. Que cargue el solo con el mochuelo. Sí. Señor, como estaba previsto, y eso que el ochenta por ciento de las medidas a tomar que le ha puesto por delante son las ideas de los populares...., pero claro, lo que interesa ahora, es mandar a la oposición nacional a los socialistas, ¡qué ... (ver texto completo)
Los del partido popular están que no caben en sí de gozo. Por fin sus presidentes de Comunidades le han dado con la puerta en las narices a Bambi, Por fin, le han dicho que nones, que ellos no apechugan con el muerto. Que cargue el solo con el mochuelo. Sí. Señor, como estaba previsto, y eso que el ochenta por ciento de las medidas a tomar que le ha puesto por delante son las ideas de los populares...., pero claro, lo que interesa ahora, es mandar a la oposición nacional a los socialistas, ¡qué ... (ver texto completo)
No rompamos la baraja con un 30% no se puede ir a ninguna parte ni en broma.
No queramos "ser cola de ratòn en Europa, siendo cabeza de leòn en España" desde las "semanas tràgicas" de entonces. Hemos marcado el paso en España desde los años! AH! en desarrollo, riqueza, Textil, Idustrial, Turismo, sobre todo en lo comercial con las concesiones y distribuciones para el resto de las comunidades y extranjero, el cosmopolitismo etc.. etc..
Sigamos por esos derroteros luchando y no reduccamos la naciòn ... (ver texto completo)
No queramos "ser cola de ratòn en Europa, siendo cabeza de leòn en España" desde las "semanas tràgicas" de entonces. Hemos marcado el paso en España desde los años! AH! en desarrollo, riqueza, Textil, Idustrial, Turismo, sobre todo en lo comercial con las concesiones y distribuciones para el resto de las comunidades y extranjero, el cosmopolitismo etc.. etc..
Sigamos por esos derroteros luchando y no reduccamos la naciòn ... (ver texto completo)
Si els follets poguéssim estar empadronats i tinguessin dret al vot en algun lloc dels que avui es va a anar a les urnes, jo, duendín pervers i insultat amb les meves orelles punxegudes i els meus parracs de coloraines dels que recuelgan cascabelinos, segurament votaria que Sí Encara que no sigui vinculant, perquè la consulta de veritat serà l'any que ve, a la pregunta als nacionalistes espanyols i als altres i als catalans i als espanyols que viuen a Catalunya, que com creuen ells que s'ha de desatrancos la cosa en qüestió.
Votaria que Sí, per diversos motius:
Un seria, majoritàriament, només per tocar els güevos a aquests nacionalistes espanyols que, pel que es veu, porten els ulls en una safata de llauna o d'argent, com diuen que els portava la Santa Llúcia A més de carregar perquè li desagradava la seva extremada bellesa qui, al costat d'aquests altaveus de l'hecatombe permanent, no cessen en la seva eterna lletania i, als que pel que sembla, ningú a Espanya, els diu que deixin de cloquejar tant i es posin mans a l'obra.
Una altra, seria perquè crec que és millor que la gent vagi tranquilament a les urnes i s'oblidin de les escopetes i de la dinamita premsada i modelada.
Una altra més, perquè alguns s'assabentin d'una vegada, que no m'agrada que em diguin el que és bo o dolent, del que he de pensar i del que no, del que he de fer i del que tinc prohibit fer i com he de parlar i quan he de callar. Per posar només alguns exemples.
Sembla clar que les set-centes mil persones que avui van a anar i, possiblement votin que Sí, són majoritàriament gent que estan fartes que les ignorar que els treguin les faldriqueras i després els diguin que són avars o ximples d'cucurulla. Que estan cansades de que facin com si no les veiessin, com si no existissin. Que només compten amb elles per que produeixin o cooperin per a major glòria i grandesa d'una part només d'Espanya. Coses totes, que al final cansa una atipat fins al mateix Job.
Els que no som nacionalistes ni espanyol ni català, ni basc ni gallec, els que som espanyols a seques, tant si som bascos, gallecs o extremenys i que complim les regles del joc, com fan tants catalans independentment del seu origen per raó de naixement, comprenem el seu cabreig i ens cabreja, aquesta altra visió del català ronyós que van expandint per l'Espanya Imperial qui estan més interessats en mantenir els seus privilegis que a resoldre les qüestions que des de segles ja, resten encallades. Actitud mental i de facto, que està impedint no ja només l'encaix dels integrants d'aquestes terres com a part del territori nacional comú, sinó, que està frenant el desenvolupament harmònic i el progrés de tota la societat de l'Estat Espanyol amb la seva anquilosada i nyonya percepció de la realitat.
Bé és veritat, que tots els nacionalismes s'aprofita per subsistir de l'emocions, pulsions o sentiments de pertinença a un determinat grup ètnic, tribu o llogarret, però no hauríem de caure en semblants paranys saducees a aquestes alçades del segle XXI, en què tot està vinculat entre si i tots tenim alguna cosa a aportar i guanyar i, tota aquesta energia gastada en l'insult i el menyspreu, potser s'hauria de canalitzar per aconseguir una Espanya menys inquisitorial i més comprensiva.
Miratges.
Salut. ... (ver texto completo)
Votaria que Sí, per diversos motius:
Un seria, majoritàriament, només per tocar els güevos a aquests nacionalistes espanyols que, pel que es veu, porten els ulls en una safata de llauna o d'argent, com diuen que els portava la Santa Llúcia A més de carregar perquè li desagradava la seva extremada bellesa qui, al costat d'aquests altaveus de l'hecatombe permanent, no cessen en la seva eterna lletania i, als que pel que sembla, ningú a Espanya, els diu que deixin de cloquejar tant i es posin mans a l'obra.
Una altra, seria perquè crec que és millor que la gent vagi tranquilament a les urnes i s'oblidin de les escopetes i de la dinamita premsada i modelada.
Una altra més, perquè alguns s'assabentin d'una vegada, que no m'agrada que em diguin el que és bo o dolent, del que he de pensar i del que no, del que he de fer i del que tinc prohibit fer i com he de parlar i quan he de callar. Per posar només alguns exemples.
Sembla clar que les set-centes mil persones que avui van a anar i, possiblement votin que Sí, són majoritàriament gent que estan fartes que les ignorar que els treguin les faldriqueras i després els diguin que són avars o ximples d'cucurulla. Que estan cansades de que facin com si no les veiessin, com si no existissin. Que només compten amb elles per que produeixin o cooperin per a major glòria i grandesa d'una part només d'Espanya. Coses totes, que al final cansa una atipat fins al mateix Job.
Els que no som nacionalistes ni espanyol ni català, ni basc ni gallec, els que som espanyols a seques, tant si som bascos, gallecs o extremenys i que complim les regles del joc, com fan tants catalans independentment del seu origen per raó de naixement, comprenem el seu cabreig i ens cabreja, aquesta altra visió del català ronyós que van expandint per l'Espanya Imperial qui estan més interessats en mantenir els seus privilegis que a resoldre les qüestions que des de segles ja, resten encallades. Actitud mental i de facto, que està impedint no ja només l'encaix dels integrants d'aquestes terres com a part del territori nacional comú, sinó, que està frenant el desenvolupament harmònic i el progrés de tota la societat de l'Estat Espanyol amb la seva anquilosada i nyonya percepció de la realitat.
Bé és veritat, que tots els nacionalismes s'aprofita per subsistir de l'emocions, pulsions o sentiments de pertinença a un determinat grup ètnic, tribu o llogarret, però no hauríem de caure en semblants paranys saducees a aquestes alçades del segle XXI, en què tot està vinculat entre si i tots tenim alguna cosa a aportar i guanyar i, tota aquesta energia gastada en l'insult i el menyspreu, potser s'hauria de canalitzar per aconseguir una Espanya menys inquisitorial i més comprensiva.
Miratges.
Salut. ... (ver texto completo)
Me guastaria saber si la misa del gallo en la iglesia mayor es cantado por alguna coral. gracias.
No hi ha dret.
No hi ha dret que a Espanya estigui governant el partit socialista.
A veure, ¿de qui són les terres, les esglésies i catedrals amb les seves campanes en els seus campanars, amb les seves valuoses pintures, amb els seus magnífics retaules llaurats pels millors fusters i artesans, amb les seves extraordinàries estàtues?, Dels que els animals que s'alimenten del producte dels camps, tots, fins a les feristeles?, Qui tenen el coneixement, la cultura, l'enteniment, el raonament des de temps immemorials?, De qui són els bancs, i sigui, els diners, les empreses petitas i grans de qualsevol ram, dels que tota aquestes grans indústries, eeeh...., de qui? Doncs llavors...., el més lògic és que governin els seus amos, els que saben, els que poden, perquè sí, perquè així ha estat sempre. Com Déu mana.
Ara, fixa't tu ferma mossa. Resulta que fins a Catalunya, que és una Comunitat Històrica mig Autònoma, el que està al comandament és un tal Montilla, ja veus, un andalús d'un pueblucho de Còrdova. A veure, que és que no hi ha dret doncs, què cony se li ha perdut a aquest tio allà, en un territori que té un monestir a dalt d'una muntanya que sembla un xerrac a l'inrevés en el entrada està escrit des de fa segles un lema que diu "Catalunya serà cristiana o no serà".
A més, no és amo de serfs ni d'hisendes ni de cases de camp ni ná de ná.
¿I el nostre paisà el valverdeño, eeeeh...?, ¿altre que bé balla? Un altre que va arribar allà sent noi amb una mà darrere i una altra alante i després de ser alcalde de L'Hospitalet durant un porró d'anys i president de la Diputació de BCN, ara és ministre del govern socialista que hi ha a Madrid.
I com aquests dos guripa, centenars i centenars d'ells.
I el que és pitjor, en una nació que és la que més produeix i cotitza de totes les que hi ha a Espanya. Però amb diferència, no creguis mocita ferma. On la gent no està esperant la sopa boba de la subvenció, sinó que pateix, paga, treballa, es busca la vida, es casa i descasa, una vegades guanya i altres perd, però segueix endavant.
El més lògic, és que allà governessin els de sempre, els amos de tot, fins i tot de les persones, com a Madrid o en altres comunitats, però no, han de ser aquesta gent arribades en allau. ¡Cal futarse!
No obstant això, veus tu?, Aquí en el nostre assentament, a l'Almendral o Carcundia, regna l'ordre natural, les coses al seu lloc, com ha de ser. Perquè no està gens, però que gens bé, que "aquesta morralla" vingui a dir-nos a nosaltres el que hem de fer, ¡faltaria més! I a sobre maçons.
Anem home....!
Salut. ... (ver texto completo)
No hi ha dret que a Espanya estigui governant el partit socialista.
A veure, ¿de qui són les terres, les esglésies i catedrals amb les seves campanes en els seus campanars, amb les seves valuoses pintures, amb els seus magnífics retaules llaurats pels millors fusters i artesans, amb les seves extraordinàries estàtues?, Dels que els animals que s'alimenten del producte dels camps, tots, fins a les feristeles?, Qui tenen el coneixement, la cultura, l'enteniment, el raonament des de temps immemorials?, De qui són els bancs, i sigui, els diners, les empreses petitas i grans de qualsevol ram, dels que tota aquestes grans indústries, eeeh...., de qui? Doncs llavors...., el més lògic és que governin els seus amos, els que saben, els que poden, perquè sí, perquè així ha estat sempre. Com Déu mana.
Ara, fixa't tu ferma mossa. Resulta que fins a Catalunya, que és una Comunitat Històrica mig Autònoma, el que està al comandament és un tal Montilla, ja veus, un andalús d'un pueblucho de Còrdova. A veure, que és que no hi ha dret doncs, què cony se li ha perdut a aquest tio allà, en un territori que té un monestir a dalt d'una muntanya que sembla un xerrac a l'inrevés en el entrada està escrit des de fa segles un lema que diu "Catalunya serà cristiana o no serà".
A més, no és amo de serfs ni d'hisendes ni de cases de camp ni ná de ná.
¿I el nostre paisà el valverdeño, eeeeh...?, ¿altre que bé balla? Un altre que va arribar allà sent noi amb una mà darrere i una altra alante i després de ser alcalde de L'Hospitalet durant un porró d'anys i president de la Diputació de BCN, ara és ministre del govern socialista que hi ha a Madrid.
I com aquests dos guripa, centenars i centenars d'ells.
I el que és pitjor, en una nació que és la que més produeix i cotitza de totes les que hi ha a Espanya. Però amb diferència, no creguis mocita ferma. On la gent no està esperant la sopa boba de la subvenció, sinó que pateix, paga, treballa, es busca la vida, es casa i descasa, una vegades guanya i altres perd, però segueix endavant.
El més lògic, és que allà governessin els de sempre, els amos de tot, fins i tot de les persones, com a Madrid o en altres comunitats, però no, han de ser aquesta gent arribades en allau. ¡Cal futarse!
No obstant això, veus tu?, Aquí en el nostre assentament, a l'Almendral o Carcundia, regna l'ordre natural, les coses al seu lloc, com ha de ser. Perquè no està gens, però que gens bé, que "aquesta morralla" vingui a dir-nos a nosaltres el que hem de fer, ¡faltaria més! I a sobre maçons.
Anem home....!
Salut. ... (ver texto completo)
4
Kiiikirikí, canta el gallo.
Cloooo..., cloclocó, se alborota el gallinero.
Una bandada de buitres planean en el cielo claro;
y dos águilas reales
otean el panorama desde las copas de los árboles.
Kíiikirikí, canta el gallo.
Un porquero por distraerse grita que viene el lobo.
Clooo, clococó clococó, clo, clo le corea la panda. ... (ver texto completo)
Kiiikirikí, canta el gallo.
Cloooo..., cloclocó, se alborota el gallinero.
Una bandada de buitres planean en el cielo claro;
y dos águilas reales
otean el panorama desde las copas de los árboles.
Kíiikirikí, canta el gallo.
Un porquero por distraerse grita que viene el lobo.
Clooo, clococó clococó, clo, clo le corea la panda. ... (ver texto completo)
LA PERDIU
Cessa un instant tan sols,
Cessa, ocellet, en el cant,
I no atregui als teus
Amb el teu pèrfid reclam:
El mateix propietari a qui serveixes,
Et va arrencar del niu estimat,
Et va robar la llibertat,
Et desterrar dels camps;
I per complaure ara,
De tanta crueltat en pagament
al teu marit i els teus fills
Tu mateixa tendeixes el llaç.
La veu de l'amor s'aplicarà,
Brinda amb dolços afalacs,
Quan la terra i el cel
A estimar estan convidant;
Però entre tant amagada
La mort aguaita al teu costat,
Ràpida a esquitxar amb sang
Les belles flors del prat...
Ai! deixa l'home cruel
Valer-se d'aquests enganys;
Trucar amb la veu traïdora
i vendre els seus germans ... (ver texto completo)
Cessa un instant tan sols,
Cessa, ocellet, en el cant,
I no atregui als teus
Amb el teu pèrfid reclam:
El mateix propietari a qui serveixes,
Et va arrencar del niu estimat,
Et va robar la llibertat,
Et desterrar dels camps;
I per complaure ara,
De tanta crueltat en pagament
al teu marit i els teus fills
Tu mateixa tendeixes el llaç.
La veu de l'amor s'aplicarà,
Brinda amb dolços afalacs,
Quan la terra i el cel
A estimar estan convidant;
Però entre tant amagada
La mort aguaita al teu costat,
Ràpida a esquitxar amb sang
Les belles flors del prat...
Ai! deixa l'home cruel
Valer-se d'aquests enganys;
Trucar amb la veu traïdora
i vendre els seus germans ... (ver texto completo)
Miro ara i no veig res,
miro enrere però tampoc,
miro al capdavant, quina gansada!,
res, que tinc mirar opac.
Quina és la meva clarividència?
Doncs aquesta, que no la tinc.
Després..., sóc un zopenco?
Per això no cal saber de ciències.
Quina paciència!,
-va dir Job.
Ocupar-se en fotesa
havent sempre una mica millor.
Verbigràcia,
un bon pernil
i l'ombra d'una acàcia
a arribant a sexagenari.
I la mocita rubor
que va lluint margalló
i mirada xicranda
que et s'observa de fit a fit.
Que bonic!
Ja estic tendre,
em fon.
I és hivern.
Que si no...,
hagués ja donat un saltets
com fa el cabrit
en la seva corre diürn.
O, actuant de consuno
amb banquer o rajolers
ara seria el primer
en aquest món tan torn.
On hi ha més d'un
amb dues mànegues i cucurulla
adornats qual ninot
i de procedir zorruno.
I que consti mossa ferma,
que no assenyalo a cap
i no estic dient nècia
als que deixin anar el bram.
Salut. ... (ver texto completo)
miro enrere però tampoc,
miro al capdavant, quina gansada!,
res, que tinc mirar opac.
Quina és la meva clarividència?
Doncs aquesta, que no la tinc.
Després..., sóc un zopenco?
Per això no cal saber de ciències.
Quina paciència!,
-va dir Job.
Ocupar-se en fotesa
havent sempre una mica millor.
Verbigràcia,
un bon pernil
i l'ombra d'una acàcia
a arribant a sexagenari.
I la mocita rubor
que va lluint margalló
i mirada xicranda
que et s'observa de fit a fit.
Que bonic!
Ja estic tendre,
em fon.
I és hivern.
Que si no...,
hagués ja donat un saltets
com fa el cabrit
en la seva corre diürn.
O, actuant de consuno
amb banquer o rajolers
ara seria el primer
en aquest món tan torn.
On hi ha més d'un
amb dues mànegues i cucurulla
adornats qual ninot
i de procedir zorruno.
I que consti mossa ferma,
que no assenyalo a cap
i no estic dient nècia
als que deixin anar el bram.
Salut. ... (ver texto completo)
EN ESPAÑA
¡Patria... de placer venero!
Ya tu aura mi faz orea;
ya mi oído el son recrea
de tu lengua nacional.
Yo no soy aquí extranjero:
si no conocen ya al hombre,
aun fío Dios que mi nombre
no suene al oído mal.
¡Patria!... no sé si en mi ausencia ... (ver texto completo)
¡Patria... de placer venero!
Ya tu aura mi faz orea;
ya mi oído el son recrea
de tu lengua nacional.
Yo no soy aquí extranjero:
si no conocen ya al hombre,
aun fío Dios que mi nombre
no suene al oído mal.
¡Patria!... no sé si en mi ausencia ... (ver texto completo)
O Manifesto
El Manifest
Il Manifesto
Le Manifeste
El Manifest
Poetajo dedicat amb tot el meu afecte a Ramoncín, l'ex-rei del pollastre fregit que ara ha d'estar rostit i amb pometes dins, senyor de la SGAE aquesta...
Superbes en la seva supèrbia
volen les palletes del camí
que van d'est a aquell ull
esbojarrades en el seu disbarat
unit en gran manat
mai fet amb rostoll
per sancallós mul trepitjat
cojintranco i mal ferrat
suportant sobre el llom
la biga del seu destí.
Oh tu,
senyor del vi
que va venir
en una barqueta de vela
i després es va ser una altra vegada.
Vós, que retallar,
avantatges, curta,
trenques i esquinça
sense parar-te una Miaja
a pensar que avorten
engendro, fruit,
part alíquota
que escapa
evitant la capa
del negre silenci
que tapa,
amb la pau del cementiri.
Salut ... (ver texto completo)
El Manifest
Il Manifesto
Le Manifeste
El Manifest
Poetajo dedicat amb tot el meu afecte a Ramoncín, l'ex-rei del pollastre fregit que ara ha d'estar rostit i amb pometes dins, senyor de la SGAE aquesta...
Superbes en la seva supèrbia
volen les palletes del camí
que van d'est a aquell ull
esbojarrades en el seu disbarat
unit en gran manat
mai fet amb rostoll
per sancallós mul trepitjat
cojintranco i mal ferrat
suportant sobre el llom
la biga del seu destí.
Oh tu,
senyor del vi
que va venir
en una barqueta de vela
i després es va ser una altra vegada.
Vós, que retallar,
avantatges, curta,
trenques i esquinça
sense parar-te una Miaja
a pensar que avorten
engendro, fruit,
part alíquota
que escapa
evitant la capa
del negre silenci
que tapa,
amb la pau del cementiri.
Salut ... (ver texto completo)
Al ametllerar
Pels Cingles de Capela
genet sobre Penco vell
un toro s'aproxima
i jo no ho pot evitar.
Lluna plena.
Més corregut que una mona ... (ver texto completo)
Pels Cingles de Capela
genet sobre Penco vell
un toro s'aproxima
i jo no ho pot evitar.
Lluna plena.
Més corregut que una mona ... (ver texto completo)