LA PERDIU
Cessa un instant tan sols,
Cessa, ocellet, en el cant,
I no atregui als teus
Amb el teu pèrfid reclam:
El mateix propietari a qui serveixes,
Et va arrencar del niu estimat,
Et va robar la llibertat,
Et desterrar dels camps;
I per complaure ara,
De tanta crueltat en pagament
al teu marit i els teus fills
Tu mateixa tendeixes el llaç.
La veu de l'amor s'aplicarà,
Brinda amb dolços afalacs,
Quan la terra i el cel
A estimar estan convidant;
Però entre tant amagada
La mort aguaita al teu costat,
Ràpida a esquitxar amb sang
Les belles flors del prat...
Ai! deixa l'home cruel
Valer-se d'aquests enganys;
Trucar amb la veu traïdora
i vendre els seus germans
Cessa un instant tan sols,
Cessa, ocellet, en el cant,
I no atregui als teus
Amb el teu pèrfid reclam:
El mateix propietari a qui serveixes,
Et va arrencar del niu estimat,
Et va robar la llibertat,
Et desterrar dels camps;
I per complaure ara,
De tanta crueltat en pagament
al teu marit i els teus fills
Tu mateixa tendeixes el llaç.
La veu de l'amor s'aplicarà,
Brinda amb dolços afalacs,
Quan la terra i el cel
A estimar estan convidant;
Però entre tant amagada
La mort aguaita al teu costat,
Ràpida a esquitxar amb sang
Les belles flors del prat...
Ai! deixa l'home cruel
Valer-se d'aquests enganys;
Trucar amb la veu traïdora
i vendre els seus germans