Miro ara i no veig res,
miro enrere però tampoc,
miro al capdavant, quina gansada!,
res, que tinc mirar opac.
Quina és la meva clarividència?
Doncs aquesta, que no la tinc.
Després..., sóc un zopenco?
Per això no cal saber de ciències.
Quina paciència!,
-va dir Job.
Ocupar-se en fotesa
havent sempre una mica millor.
Verbigràcia,
un bon pernil
i l'ombra d'una acàcia
a arribant a sexagenari.
I la mocita rubor
que va lluint margalló
i mirada xicranda
que et s'observa de fit a fit.
Que bonic!
Ja estic tendre,
em fon.
I és hivern.
Que si no...,
hagués ja donat un saltets
com fa el cabrit
en la seva corre diürn.
O, actuant de consuno
amb banquer o rajolers
ara seria el primer
en aquest món tan torn.
On hi ha més d'un
amb dues mànegues i cucurulla
adornats qual ninot
i de procedir zorruno.
I que consti mossa ferma,
que no assenyalo a cap
i no estic dient nècia
als que deixin anar el bram.
Salut.
miro enrere però tampoc,
miro al capdavant, quina gansada!,
res, que tinc mirar opac.
Quina és la meva clarividència?
Doncs aquesta, que no la tinc.
Després..., sóc un zopenco?
Per això no cal saber de ciències.
Quina paciència!,
-va dir Job.
Ocupar-se en fotesa
havent sempre una mica millor.
Verbigràcia,
un bon pernil
i l'ombra d'una acàcia
a arribant a sexagenari.
I la mocita rubor
que va lluint margalló
i mirada xicranda
que et s'observa de fit a fit.
Que bonic!
Ja estic tendre,
em fon.
I és hivern.
Que si no...,
hagués ja donat un saltets
com fa el cabrit
en la seva corre diürn.
O, actuant de consuno
amb banquer o rajolers
ara seria el primer
en aquest món tan torn.
On hi ha més d'un
amb dues mànegues i cucurulla
adornats qual ninot
i de procedir zorruno.
I que consti mossa ferma,
que no assenyalo a cap
i no estic dient nècia
als que deixin anar el bram.
Salut.