No hi ha dret.
No hi ha dret que a Espanya estigui governant el partit socialista.
A veure, ¿de qui són les terres, les esglésies i catedrals amb les seves campanes en els seus campanars, amb les seves valuoses pintures, amb els seus magnífics retaules llaurats pels millors fusters i artesans, amb les seves extraordinàries estàtues?, Dels que els animals que s'alimenten del producte dels camps, tots, fins a les feristeles?, Qui tenen el coneixement, la cultura, l'enteniment, el raonament des de temps immemorials?, De qui són els bancs, i sigui, els diners, les empreses petitas i grans de qualsevol ram, dels que tota aquestes grans indústries, eeeh...., de qui? Doncs llavors...., el més lògic és que governin els seus amos, els que saben, els que poden, perquè sí, perquè així ha estat sempre. Com Déu mana.
Ara, fixa't tu ferma mossa. Resulta que fins a Catalunya, que és una Comunitat Històrica mig Autònoma, el que està al comandament és un tal Montilla, ja veus, un andalús d'un pueblucho de Còrdova. A veure, que és que no hi ha dret doncs, què cony se li ha perdut a aquest tio allà, en un territori que té un monestir a dalt d'una muntanya que sembla un xerrac a l'inrevés en el entrada està escrit des de fa segles un lema que diu "Catalunya serà cristiana o no serà".
A més, no és amo de serfs ni d'hisendes ni de cases de camp ni ná de ná.
¿I el nostre paisà el valverdeño, eeeeh...?, ¿altre que bé balla? Un altre que va arribar allà sent noi amb una mà darrere i una altra alante i després de ser alcalde de L'Hospitalet durant un porró d'anys i president de la Diputació de BCN, ara és ministre del govern socialista que hi ha a Madrid.
I com aquests dos guripa, centenars i centenars d'ells.
I el que és pitjor, en una nació que és la que més produeix i cotitza de totes les que hi ha a Espanya. Però amb diferència, no creguis mocita ferma. On la gent no està esperant la sopa boba de la subvenció, sinó que pateix, paga, treballa, es busca la vida, es casa i descasa, una vegades guanya i altres perd, però segueix endavant.
El més lògic, és que allà governessin els de sempre, els amos de tot, fins i tot de les persones, com a Madrid o en altres comunitats, però no, han de ser aquesta gent arribades en allau. ¡Cal futarse!
No obstant això, veus tu?, Aquí en el nostre assentament, a l'Almendral o Carcundia, regna l'ordre natural, les coses al seu lloc, com ha de ser. Perquè no està gens, però que gens bé, que "aquesta morralla" vingui a dir-nos a nosaltres el que hem de fer, ¡faltaria més! I a sobre maçons.
Anem home....!
Salut.
... (ver texto completo)
