El Puerto a D. José Aguire Matiol, VALENCIA
Reconeiximents
Com a homenage a la seua persona en l'any 1945 es va alçar un monument escultòric en el Port de Valéncia a on està el seu bust i una inscripció en pedra que diu lo següent:
A José Aguirre Matiol, iniciador de la exportación naranjera valenciana en 1870
També s'ha rotulat un carrer en el seu nom en les rodalies del Port de Valéncia. A tal fi es va instalar una làpida commemorativa en el citat carrer, obra de l'escultor José Arnal García.
Josep Aguirre Matiol
Biografia
Naixement 15 agost 1842
València
Mort 30 setembre 1920
València
Sepultura Cementeri del Grau
Activitat
Ocupació poeta, empresari
Find a Grave: 121847531
Josep Aguirre Matiol (Ciutat de València, 15 d'agost de 1842 — València, 30 de setembre de 1920) va ser un poeta i empresari valencià.
Biografia
Va nàixer al barri del Grau, fill de Vicent Viet d'Aguirre i Bohigues i de Maria de l'Assumpció Matiol i Amiguet.
Als 18 anys partí cap a Marsella per aprendre francès. Poc temps després, al morir el seu pare, el 1863, va viatjar a Cuba per recollir l'herència. Uns anys després, el 1867, es va casar amb Rosa Verdaguer Serrano, amb qui va tenir sis fills. El 1885, al morir la seva primera esposa, es va tornar a casar amb Maria Sirera Fenollós amb qui va tenir cinc fills.
Cursà estudis mercantils i ingressà a l'Institut Provincial, on va fer amistat amb el cronista de la ciutat Vicent Boix i Ricarte i amb els iniciadors de la Renaixença valenciana, Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol. Destacà per ser l'impulsor de les exportacions cap a Anglaterra de productes agraris valencians com les taronges, les cebes o els tomàquets, durant un període en què l'activitat econòmica era realment molt rendible. Així, ha sigut considerat com una de les figures principals de l'emprenedora burgesia mercantil valenciana. Com a tal, va esdevenir cònsol de Turquia. Cofundador de Lo Rat Penat, va obtenir la flor natural dels Jocs Florals de l'entitat l'any 1883 amb el poema Lo peixcador, amb el que obtingué el premi de La Flor Natural del 1883, i Caseta Blanca. La seua obra poètica gira sovint entorn dels temes mariners. Aguirre havia travat amistat amb Vicent Boix i Teodor Llorente, i destacà per ser l'amfitrió d'aplecs literaris valencianistes, en el seu mas de la Caseta Blanca, al terme de Bétera.
El 1940 li fou dedicada una placa commemorativa a l'estació marítima del Grau de la capital. Posteriorment, el 1946, se li construí un monument. L'anterior placa s'acabà situant al carrer que actualment té el seu nom.
Exportació de cítrics
Cap a l'any 1870 s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de taronges a França que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci fon marejant.
Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de la Ribera. En Alzira i Carcaixent quedaren maravellats pels exuberants horts de tarongers i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre taronges a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí.
Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les mandarines, la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per José Polo de Bernabé. Elegí la producció de l'hort que tenia en Museros el seu millor amic, Teodor Llorente (cofundador i director del periòdic Las Provincias), que dibuixà la seua propia marca: les seues inicials T. LL., a tampó, baix un rat penat en les seues ales esteses.
Continuà l'expansió del seu negoci a Gran Bretanya i Holanda, ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la Regió Valenciana com mandarines, cebes i melons.
Aguirre Matiol fon el pioner de l'exportació de cítrics valenciana, també fon el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.
Activitat cultural
Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en llengua valenciana. En la seua casa del camp de Bétera, reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.
Cites
El valencià és un ser exent. Mira als ulls i diu la veritat, sa veritat, en el cap alt: com aquell que no ha depengut de senyors en molts sigles. I eixe temperament, que veem des del Senia fins al Segura, compromet seriament sa construcció com a comunitat estructurada cap a un proyecte d'alcanç històric
José Aguirre Matiol
Com a homenage a la seua persona en l'any 1945 es va alçar un monument escultòric en el Port de Valéncia a on està el seu bust i una inscripció en pedra que diu lo següent:
A José Aguirre Matiol, iniciador de la exportación naranjera valenciana en 1870
També s'ha rotulat un carrer en el seu nom en les rodalies del Port de Valéncia. A tal fi es va instalar una làpida commemorativa en el citat carrer, obra de l'escultor José Arnal García.
Josep Aguirre Matiol
Biografia
Naixement 15 agost 1842
València
Mort 30 setembre 1920
València
Sepultura Cementeri del Grau
Activitat
Ocupació poeta, empresari
Find a Grave: 121847531
Josep Aguirre Matiol (Ciutat de València, 15 d'agost de 1842 — València, 30 de setembre de 1920) va ser un poeta i empresari valencià.
Biografia
Va nàixer al barri del Grau, fill de Vicent Viet d'Aguirre i Bohigues i de Maria de l'Assumpció Matiol i Amiguet.
Als 18 anys partí cap a Marsella per aprendre francès. Poc temps després, al morir el seu pare, el 1863, va viatjar a Cuba per recollir l'herència. Uns anys després, el 1867, es va casar amb Rosa Verdaguer Serrano, amb qui va tenir sis fills. El 1885, al morir la seva primera esposa, es va tornar a casar amb Maria Sirera Fenollós amb qui va tenir cinc fills.
Cursà estudis mercantils i ingressà a l'Institut Provincial, on va fer amistat amb el cronista de la ciutat Vicent Boix i Ricarte i amb els iniciadors de la Renaixença valenciana, Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol. Destacà per ser l'impulsor de les exportacions cap a Anglaterra de productes agraris valencians com les taronges, les cebes o els tomàquets, durant un període en què l'activitat econòmica era realment molt rendible. Així, ha sigut considerat com una de les figures principals de l'emprenedora burgesia mercantil valenciana. Com a tal, va esdevenir cònsol de Turquia. Cofundador de Lo Rat Penat, va obtenir la flor natural dels Jocs Florals de l'entitat l'any 1883 amb el poema Lo peixcador, amb el que obtingué el premi de La Flor Natural del 1883, i Caseta Blanca. La seua obra poètica gira sovint entorn dels temes mariners. Aguirre havia travat amistat amb Vicent Boix i Teodor Llorente, i destacà per ser l'amfitrió d'aplecs literaris valencianistes, en el seu mas de la Caseta Blanca, al terme de Bétera.
El 1940 li fou dedicada una placa commemorativa a l'estació marítima del Grau de la capital. Posteriorment, el 1946, se li construí un monument. L'anterior placa s'acabà situant al carrer que actualment té el seu nom.
Exportació de cítrics
Cap a l'any 1870 s'associà en els germans Fournier (francesos d'orige) i començà l'exportació de taronges a França que per llavors no eren excessivament conegudes. Gràcies a la calitat del producte, a l'esmerada presentació i l'us de barcos de vapor que permetia un ràpit transport, l'èxit del negoci fon marejant.
Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de la Ribera. En Alzira i Carcaixent quedaren maravellats pels exuberants horts de tarongers i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre taronges a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí.
Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les mandarines, la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per José Polo de Bernabé. Elegí la producció de l'hort que tenia en Museros el seu millor amic, Teodor Llorente (cofundador i director del periòdic Las Provincias), que dibuixà la seua propia marca: les seues inicials T. LL., a tampó, baix un rat penat en les seues ales esteses.
Continuà l'expansió del seu negoci a Gran Bretanya i Holanda, ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la Regió Valenciana com mandarines, cebes i melons.
Aguirre Matiol fon el pioner de l'exportació de cítrics valenciana, també fon el creador de l'envoltura individual de la taronja en paper de seda, tècnica que hui en dia encara se seguix utilisant.
Activitat cultural
Ademés del negoci exportador, fon un amant de la poesia en llengua valenciana. En la seua casa del camp de Bétera, reunia a un gran círcul de poetes i intelectuals de la societat valenciana, creant tertúlies i promovent activitats poètiques.
Cites
El valencià és un ser exent. Mira als ulls i diu la veritat, sa veritat, en el cap alt: com aquell que no ha depengut de senyors en molts sigles. I eixe temperament, que veem des del Senia fins al Segura, compromet seriament sa construcció com a comunitat estructurada cap a un proyecte d'alcanç històric
José Aguirre Matiol
(15 de Diciembre de 2021)