Actualment és un asil gestionat per les Germanetes dels Ancians Desemparats. L'edifici de respon a un projecte de Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d'una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana.

L'Asil del Sant Crist és un singular edifici que ocupa una illa sencera a l'oest del nucli antic d'Igualada. Tant per les dimensions monumentals, com per l'exuberància arquitectònica, és un dels elements més singulars de la ciutat. La construcció va començar l'any 1931, a partir d'una donació efectuada per les germanes Castells, membres d'una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona.

El elemento que destaca de todo el conjunto, es la capilla, de planta de cruz griega, de una sola nave y crucero cubiertos con bóveda de sección parabólica reforzada por arcos fajones.

El gaudinismo del edificio reside en la combinación de elementos neohistoricistas (torreón-campanario, arcos apuntados, bóveda de crucería, vidrieras...) con elementos estructurales nuevos (arcos parabólicos) y elementos de la arquitectura popular, tanto técnicos (cúpula falsa) como constructivos (galería porticada).

Edificio monumental construido íntegramente con piedra y argamasa entre los años 1931 y 1941.
Obra diseñada y dirigida por el arquitecto Joan Rubió Bellver. Fue discípulo de Antoni Gaudí