QUÉ GRANDI ES MI EXTREMADURA!
.
Ondi quiera que m'acercu
afinu bien el oidu
pol si escucho alguna voz
que me regali el sentíu,
algún acentu extremeñu,
alguna voz de mi tierra;
esi es el máh grandi empeñu
al que mi alma s'aferra.
Sentil jablal de mi Cácereh,
de mi pueblu y suh aldeas,
de su vinu y suh mujerih
y el jamón de pata negra.
.
¡Qué grandi es mi Extremadura!
Dendi cerca d'Oropesa
jahta'l final de lah Jurdeh
el Arañuelu, la Vera,
y esi Jerti que platea
sobre'l Valle de Plasencia
y esi verdi del tabaco
que va del Valle del Tiétar,
y loh fértileh cerezuh
que cuanti máh leh golpeah
máh te riegan con su besu!
¡Qué grandi es mi Extremadura!
Dendi Badajoz a Gredus,
dendi Miraveti a Mérida
y d'Arroyu a Cañameru!
.
¡Qué grandi es mi Extremadura!
¡Qué llanuh! ¡Qué sol! ¡Qué cieluh!
¡Qu'encinar! ¡Qué tierna albura!
Con cuántu amor la recuerdu...
Por esu, si jablan de ti, Extremadura,
yo a escuchal siempri me queo;
y, ¡ay, de la voz qu'al jablarti
a ti no te mandi besus.
¡Que naide vaiga diciendo
malih de mi Extremadura,
porque yo no lo consientu,
me juegu lah asaurah.
¡Extremadura no es esu
qu'alguna genti se cree,
no eh Comarca ni senderu,
ni es olvío ni vejez,
qu'es una parti d'España
con historia, rangu y ser
y jarta ya de patrañas
y de güelva osté otra vez!
________________________
.
.
Ondi quiera que m'acercu
afinu bien el oidu
pol si escucho alguna voz
que me regali el sentíu,
algún acentu extremeñu,
alguna voz de mi tierra;
esi es el máh grandi empeñu
al que mi alma s'aferra.
Sentil jablal de mi Cácereh,
de mi pueblu y suh aldeas,
de su vinu y suh mujerih
y el jamón de pata negra.
.
¡Qué grandi es mi Extremadura!
Dendi cerca d'Oropesa
jahta'l final de lah Jurdeh
el Arañuelu, la Vera,
y esi Jerti que platea
sobre'l Valle de Plasencia
y esi verdi del tabaco
que va del Valle del Tiétar,
y loh fértileh cerezuh
que cuanti máh leh golpeah
máh te riegan con su besu!
¡Qué grandi es mi Extremadura!
Dendi Badajoz a Gredus,
dendi Miraveti a Mérida
y d'Arroyu a Cañameru!
.
¡Qué grandi es mi Extremadura!
¡Qué llanuh! ¡Qué sol! ¡Qué cieluh!
¡Qu'encinar! ¡Qué tierna albura!
Con cuántu amor la recuerdu...
Por esu, si jablan de ti, Extremadura,
yo a escuchal siempri me queo;
y, ¡ay, de la voz qu'al jablarti
a ti no te mandi besus.
¡Que naide vaiga diciendo
malih de mi Extremadura,
porque yo no lo consientu,
me juegu lah asaurah.
¡Extremadura no es esu
qu'alguna genti se cree,
no eh Comarca ni senderu,
ni es olvío ni vejez,
qu'es una parti d'España
con historia, rangu y ser
y jarta ya de patrañas
y de güelva osté otra vez!
________________________
.