Panel informativo Ciutat Artista Faller, VALENCIA
LA CIUTAT DE L’ARTISTA FALLER
Hay que remontarse a 1947, ya constituido el Gremio Artesano de Artistas Falleros de València (1942-1945), para encontrar una primera referencia a la idoneidad de impulsar un polígono artesano de talleres para artistas dedicados exclusivamente a la construcción de fallas y carrozas, y que pusiera fin a la residencia y peregrinación de los obradores por viejas alquerías, bajos, almacenes y antiguas naves industriales.
La iniciativa nace del entonces maestro mayor del Gremio, Regino Mas, y su directiva, pero el proyecto no se reemprenderá hasta 1953 y se irá definiendo hasta 1962, cuando ya se habla de un complejo que comprenda talleres, escuela de formación y un museo de arte fallero. Se proponen ubicaciones como el barrio de Sant Isidre.
En 1964 se constituye la promotora Ciudad del Artista Fallero, S. A. (CIARFASA) y se adquieren unos terrenos de huerta en el barrio de Benicalap. El 17 de marzo de 1967 se pone la primera piedra de este polígono artesano que es la pionera de las ciudades temáticas construidas en España. En cuestión de dos años el 50 por ciento de los talleres estaban acabados y ocupados. En 1968 toda la Ciutat de l’Artista Faller funciona ya a pleno rendimiento.
La Ciutat de l’Artista Faller se completará posteriormente con un barrio residencial (Ciutat Fallera) con todos los servicios: colegio, jardines, comercios, iglesia o transporte público, aparte de nuevos talleres y el edificio sede tanto del Museo del Artista Fallero como del Gremio de Artistas Falleros.
Actualmente, la Ciutat de l’Artista Faller tiene una identidad propia, ya no solo dentro del distrito de Benicalap, sino también en el conjunto de la ciudad de València como uno de sus espacios más singulares, calificado de barrio creativo.
Ciutat de l'Artista Faller
La Ciutat de l'Artista Faller o Ciutat Fallera és un barri de la ciutat de València integrat al districte de Benicalap, a l'extrem nord-oest de la ciutat. Els seus carrers estan dedicats a noms llegendaris de les Falles, i una part del barri està dedicada a les naus on els artistes fallers construeixen els monuments fallers.
Segons el padró de la ciutat, a l'1 de gener de 2008 al barri de Ciutat Fallera viuen 5.526 persones, de les quals 3.314 homes i 3.212 dones. En total viuen 1.209 estrangers al barri, quasi un quart de la població total.
És un barri menut amb forma rectangular que es troba rodejat al nord pel tram d'autovia de la Ronda Nord de València (CV-30), a l'est pel tram urbà de la ronda denominat avinguda dels Germans Machado, al sud pels carrers de Salvador Cerveró i de Lluís Braille, i a l'oest pel carrer de la Florista. Aquestes vies comuniquen el barri amb la resta del districte de Benicalap al sud, amb la pedania de Beniferri a l'oest, amb l'horta de Poble Nou a l'est, i amb el municipi de Burjassot al nord.
Història
La idea de construir una ciutat per als artistes fallers ja la va tindre Regino Más, president del Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València, als anys 40, i a 1953 consta per primera vegada en una acta del Gremi. El projecte era fruit de la necessitat dels artistes fallers per tindre una zona on agrupar tots els tallers, però també va tindre en compte el creixement urbà de la ciutat.
La primera pedra va ser col·locada el 17 de març de 1965, i en 1968 ja estava construït el 50% de l'obra. Eixe mateix any, 30 falles ja van eixir de les naus. El 26 de febrer de 1993 es va inaugurar el Museu de l'Artista Faller i la casa gremial.
Ara per ara, el projecte encara roman inacabat, es preveu la construcció de més naus i una escola-taller.
Hay que remontarse a 1947, ya constituido el Gremio Artesano de Artistas Falleros de València (1942-1945), para encontrar una primera referencia a la idoneidad de impulsar un polígono artesano de talleres para artistas dedicados exclusivamente a la construcción de fallas y carrozas, y que pusiera fin a la residencia y peregrinación de los obradores por viejas alquerías, bajos, almacenes y antiguas naves industriales.
La iniciativa nace del entonces maestro mayor del Gremio, Regino Mas, y su directiva, pero el proyecto no se reemprenderá hasta 1953 y se irá definiendo hasta 1962, cuando ya se habla de un complejo que comprenda talleres, escuela de formación y un museo de arte fallero. Se proponen ubicaciones como el barrio de Sant Isidre.
En 1964 se constituye la promotora Ciudad del Artista Fallero, S. A. (CIARFASA) y se adquieren unos terrenos de huerta en el barrio de Benicalap. El 17 de marzo de 1967 se pone la primera piedra de este polígono artesano que es la pionera de las ciudades temáticas construidas en España. En cuestión de dos años el 50 por ciento de los talleres estaban acabados y ocupados. En 1968 toda la Ciutat de l’Artista Faller funciona ya a pleno rendimiento.
La Ciutat de l’Artista Faller se completará posteriormente con un barrio residencial (Ciutat Fallera) con todos los servicios: colegio, jardines, comercios, iglesia o transporte público, aparte de nuevos talleres y el edificio sede tanto del Museo del Artista Fallero como del Gremio de Artistas Falleros.
Actualmente, la Ciutat de l’Artista Faller tiene una identidad propia, ya no solo dentro del distrito de Benicalap, sino también en el conjunto de la ciudad de València como uno de sus espacios más singulares, calificado de barrio creativo.
Ciutat de l'Artista Faller
La Ciutat de l'Artista Faller o Ciutat Fallera és un barri de la ciutat de València integrat al districte de Benicalap, a l'extrem nord-oest de la ciutat. Els seus carrers estan dedicats a noms llegendaris de les Falles, i una part del barri està dedicada a les naus on els artistes fallers construeixen els monuments fallers.
Segons el padró de la ciutat, a l'1 de gener de 2008 al barri de Ciutat Fallera viuen 5.526 persones, de les quals 3.314 homes i 3.212 dones. En total viuen 1.209 estrangers al barri, quasi un quart de la població total.
És un barri menut amb forma rectangular que es troba rodejat al nord pel tram d'autovia de la Ronda Nord de València (CV-30), a l'est pel tram urbà de la ronda denominat avinguda dels Germans Machado, al sud pels carrers de Salvador Cerveró i de Lluís Braille, i a l'oest pel carrer de la Florista. Aquestes vies comuniquen el barri amb la resta del districte de Benicalap al sud, amb la pedania de Beniferri a l'oest, amb l'horta de Poble Nou a l'est, i amb el municipi de Burjassot al nord.
Història
La idea de construir una ciutat per als artistes fallers ja la va tindre Regino Más, president del Gremi Artesà d'Artistes Fallers de València, als anys 40, i a 1953 consta per primera vegada en una acta del Gremi. El projecte era fruit de la necessitat dels artistes fallers per tindre una zona on agrupar tots els tallers, però també va tindre en compte el creixement urbà de la ciutat.
La primera pedra va ser col·locada el 17 de març de 1965, i en 1968 ja estava construït el 50% de l'obra. Eixe mateix any, 30 falles ja van eixir de les naus. El 26 de febrer de 1993 es va inaugurar el Museu de l'Artista Faller i la casa gremial.
Ara per ara, el projecte encara roman inacabat, es preveu la construcció de més naus i una escola-taller.
(26 de Julio de 2020)