Ubicat en plenes Guilleries, a l'oest de la comarca, el terme de
Sant Hilari Sacalm té 83,56 km quadrats i 5.640 habitants (2004). Tot i que no assoleix les majors alçades, és el municipi selvatà més muntanyós, envoltat pel Pla de les Arenes (1.086 m) a l'oest, la serra de la Gavarra (1.182 m) al nord-oest, la muntanya de Sant Miquel (1.204 m) al nord-est, i la serra del Pedró (929 m) a l'est. Bona part del terme és de bosc, i l'
agricultura se centra en les valls, a l'entorn del nucli i al Pla de les Arenes.
El poble es formà entorn de l'església de Sant Hilari, coneguda des del 922 i pertanyent al bisbat de Vic. La
parròquia formava part del gran terme del castell de Solterra, ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel. Els dominis jurisdiccionals s'exerciren des del segle XIII a la domus de la Rovira, al Pla de les Arenes, sota els Gurb, els quals passaren després a habitar el poble, a Can Rovira (segle XV). A la segona meitat del segle XIX, Sant Hilari esdevingué centre balneari de primera importància (especialment a la Font Picant), fet que comportà una gran prosperitat al poble. Més endavant, fou l'embotellament de part de les abundants aigües minerals del terme el que va suposar (i suposa encara) una una de les grans activitats econòmiques de la vila, veritable "capital de les Guilleries", com se la coneix habitualment.
A llevant s'estén l'antiga parròquia de
Santa Margarida de Vallors, documentada des del 939, centrada per l'antiga domus de Vallors i avui pràcticament despoblada. Al nord del nucli, a la vall de la riera d'
Osor, hi ha el poble de Mansolí, articulat des de l'església de Santa Maria, format per cases disseminades, i caracteritzat des de finals del segle passat per constituir una gran part de les propietats dels ennoblits marquesos de Montsolís i per hostatjar el balneari de la Font Picant. Encara més al nord, abocada ja a la vall del Ter, hi ha l'antiga parròquia de Querós, centrada per l'església
romànica de Sant Martí, que documentem des del 1104. Tradicionalment de pocs habitants, l'any 1969 les aigües del pantà de Susqueda van negar les cases i les explotacions més actives de Querós i l'acabaren de despoblar.
SACALM (
SAN HILARIO): V. con ayunt. en la prov. de
Gerona (4 3/4 leg.), part. jud. de Sta. Coloma de Farnés (1 1/2), dióc. de Vich. (4 1/4), aud. terr., c. g. de
Barcelona (10 1/2). SIT. en la falda septentrional de la cord. que divide las
aguas de los r. Tordera y Ter; su CLIMA es frío, particularmente en
invierno; las enfermedades comunes son las estacionales. Tiene unas 200
CASAS, una igl. parr. (San Hilario) servida por un cura de térm., de provisión real y ordinaria y 2 vicarios; de ella es aneja la de Sta. Maria de Monsoliú, y el
cementerio le tiene contiguo. El TÉRM. confina N. Sta. Margarita de Vellors; E. el mismo y San Miguel de
Cladells; S. Juanet y San Pere Desplá, y O.
Cerdans y Espinelvas: en él se encuentran excelentes aguas potables y 2
fuentes de aguas medicinales; la una es acídula y la otra ferruginosa, mereciendo particular mención la primera, cuyas aguas de temperatura fría y abundantes en gas ácido carbónico, producen maravillosos efectos en las enfermedades calculosas, catarros vexicales y varias afecciones de vientre; además de los muchos enfermos que concurren a la pobl. a tomar estas aguas, se envían a Barcelona y a otros puntos. El TERRENO es montuoso; le cruzan varios
CAMINOS de herradura que conducen a Sta. Coloma, Vich, Arbucias y
pueblos limítrofes; todos se hallan en mal estado. PROD.: cereales y legumbres; cría
ganado lanar y
caza abundante de liebres, conejos y tordos. IND.: un
molino harinero y algunas alfarerías, cuya obra es muy estimada por la excelente fabricación de cristales, retortas y demás utensilios químicos.
COMERCIO.: importación de trigo y otros art. qué faltan, y exportación de los sobrantes y prod. de la ind. POBL.: 134 vec., 093 almas. CAP. PROD.: 0.727,200. ÍMP.: 108,180.
* Diccionario Geográfico Estadístico Histórico de
España. Pascual Madoz, 1848.
Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Tradicionalment sempre se li ha dit capital de les Guilleries en tractar-se de la principal població d'aquesta comarca natural. És també anomenada "La Vila de les 100 fonts" ja que en el seu terme municipal hi ha comptabilitzades més d'un centenar de deus, entre les quals s'hi troba la font Font Vella. Una de les seves festes més importants és el Via Crucis Vivent, declarat festa tradicional d'interès nacional.
Església de Sant Hilari, d'origen romànic, però reformada el segle XIX.