isperu qui agun dia pueda beri u linse ibericu pu las batuecas, eu mui didicil pu istar in bias di disiparicion, si in estus tempus sumus capais di beri a linse ibericu siria una sinal qui u fauana di batuecas ista ben qui si ista ricupirandu, disdi ricu gordu i u balli di ladillal, i bistu aguila rial, calzada, culebrera i u lagartu lanciuladu cu bastanti fecuensia, tudu ellu nus lliba a pinsal qui si ista ricupirandu u fauana utotuna di juldes.
mi libantu di la sesta e dumidu ben, ista llubendu tuda la tardi a istau llubendu menus mal qui lluebi, isti pilar podi benir cu agua, u campu necesita agua, la terra tene sedi i sedi di muita agua, quillueba, quillueba, quillueba la bigen di la cueba.
algunas puntualizaciones: El famoso de la diputación que llevó el lince se llamaba D. Francisco Rontomé. Mataron dos linces uno en el telmino arriba y otro en el telmino abajo en una colla en loh hornilloh que tiene un canchal y eh mu buena pal jabalin. Y cuando algo no silve ademah de pal sobrao se sube apl DOBRE.
istoi cuntentu puqui cullu bacacionis didi u nobi di utubre a bentiutu di u mismu meis, ire au cabezu lus fines di seman, aqui in badallo tan ben tenu traballo i ripartire u tempu lu millol pusible, tenu dois arrobas di biñu di pitarra pa la bodega qui boi a facel in cabezu, boi a facel una budega qui teña pitarra di badallo, gata, juldes, cañameru i ambroz cun jerti, antañu fui capaz di facerla, lu qui mi paso eri qui diji di bibel biñu y rigale tuda mia culeccion di biñus di pitarriña, peru i bueltu ... (ver texto completo)
jorge el de sandra. canalon sinhuuuuntaaaaaaa!
Hola! conste que yo fui privilegiada de escuchar el pregon con antelación en la boda de tu hija... jeje estuviste genial.

Chuchi han quedado muy bien las fotos de la fábrica, me alegro de haber podido ayudarte, bueno... conste que adoro a mi pueblo adoptivo:)
un beso a todos
Una ropa no se arruga...."se amoña"
nos eu pueblu nu tenu rilo, nu boi currendu a lus lugares, ai calma, silenciu i tranquilidad, se puedi il a lus situs paticamenti andandu, necesitu mui puca gasulina, aire puru mi rudea pu tudus lus situs, lus beciñus sun amables i cuteses, la cariñusa pirra lana mi sige a tuas partis, sulu necesitu u pitarra i cumpal u pan pa pudel bibil, nu eri mais ricu el qui mais tene si no el qui si cunforma cu lu qui tene.
tenemus suelte di qui nostru territuriu iste feitu di tesus i balli, la diosa madri nus faci u rigalu mui priciusu u santuariu di la diosa ista eu tesu i balli di la cumarca, las terra a seri escasa teni una funcion paticamenti familiar i eri dificil sel ricu cu esti reculsu, pu tantu la deferencia di ricu i pubre nu esisti, tudu beciñu teni dois u nobi cabras, unu u dois marranus, sincu a sincuenta culmenas, guelta, oliberas, pece di u riu, carni en la serra, pa mi upiniun istu e calidade di bida, ... (ver texto completo)
.......... situaciones............
.... no se esta subido al olivo se esta en la "jorcá del olivo", o al cimajo vareando........ si vas al infierno desciendes a los "prejundos", no estas en el fondo del valle estas a "hondonajo", el terreno nunca es empinado es "empruno" o "mu empruno"...... y en estos terrenos pa subir siempre se echa el "bofe"...... si estas junto a un arbol estas al "coze"......... que es donde se crian los "belortos"....... y ya vos dije el otro dia que si estas pa montar al ... (ver texto completo)
..... otro de los animales que recorrian las hurdes, menos temido pero que tambien algunas veces llegaba a entrar en el pueblo en las epocas oscuras, incluso en algunos corrales, era, el "lobo cerval" que no es otro que el lince, o como dicen los naturalistas linx pardina, dificil de ver en la sierra en su habitat natural, Juntano y yo, tuvimos la oportunidad de verlos un dia, cruzando la carretera, una pareja, un poco mas alla de Vegas de Coria, cuando subiamos a menudo al Cabezo a ver a los Abuelos ... (ver texto completo)
tan ben u bichu di la rapiña si puede llamal al omi dil sacu, ai muita simejanza pu qui lu mismu u zagal teni medu dil omi del sacu qui di rapiña, los dois facen u usu di la rapiña pa bibil, ademais lus dois sun bichus in bias di istincion quidan mui pucus pu lus tesus i gueltas di juldes, cogin di to, incuso cusas qui nu li fai falta i mui bariciosu.
i cuco
tan ben u bichu di la rapiña si puede llamal al omi dil sacu, ai muita simejanza pu qui lu mismu u zagal teni medu dil omi del sacu qui di rapiña, los dois facen u usu di la rapiña pa bibil, ademais lus dois sun bichus in bias di istincion quidan mui pucus pu lus tesus i gueltas di juldes, cogin di to, incuso cusas qui nu li fai falta i mui bariciosu.
tan ben ai muitus fillus i fillas pu u mundu qui a sindu feitu pu u cuco.
nu e lu mismu ser tontu qui tuntunu, u tontu es di berdad ista tontu, u tontunu is di mentira si face u tontu, muitas beces sumus tontunus pa pudel subibibil a lu qui si facen lus listus i eri la unica maneira di dirrutal al qui face di listu i punel u obu in su nidu cumu face u cuco.