ORELLANA LA VIEJA: La Chimenea...

La Chimenea

Comprendu al borrachu,
que lambi el suol
de lus parralis
en o calambucu,
asina comu la soledá
lambi a to corazón...

La lumbri regala un besu
qu´enjamás naidi truju...
en esti inti.
Ca llamaretá de sangri,
ajuyía del cuerpu jeríu
de robri u castañu:
quieri embaílsi en el vientu
que jundean los ojus tupìus
de tantu pechu ejarráu.

Tamién estaza al temíu fríu
del silenciu, acariciandu.

II

Ca otoñu dingueláu
es promesa de Primavera
que nesezariamenti
ha d´espetalsi a to sel vivu.

Ca ivielnu, vieni
p´anguninu, nievi negra
qu´escuendi pa siempri
el abrazu de la branca.

III

Vaigan ajocis
que sieguin privilegius
y probezas; qu´escachinin
las desinjusticias
impunimenti amparás.

Oyíus pa oyel vocis,
ojus pa vel sol...
libris y presonas.

IV

Quiciás a mañana, puéi sel que
duelga al canchu empancináu de siglus,
la nievi guapina jincá
en el su pelleju de líquin verdi.

Esta nochi que mus arropa,
quedrá ofrecelmus,
¡vaiti a sabel!...
un juerti nevadu.

V

El juéu va´spenandu,
haberá que dil
en cata d´arbulis secus,
un diína d´estus.

Aluego, ca nochi,
el su bezu está velaili...
calentándumus.