En el paso de peatones de Emilio Baró Hermanos Machado, VALENCIA
La Calle del Poeta Emilio Baró, comienza en la Avenida del Primado Reig y acaba en la rotonda de la Avenida de los Hermanos Machado y Bulevar Periférico Norte.
Emili Baró i Bori
Emili Baró i Bori
Naiximent 13 de juny de 1899
Valéncia
Mort 24 de setembre de 1936
Valéncia
Activitat Escritor i poeta
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XIX i sigle XX
Gèneros Poesia
Obres principals Manollet de poesies
Emili Baró i Bori és el Bori del sigle XIX que més va destacar per la seua valenciania i vinculació a l'Iglésia. La seua mort va truncar una vida que se besllumenava plena d'esplendor.
Emili artiste
Home d'una fe catòlica plena va tindre molta relació én la parròquia de Benimaclet, per a la qual va crear i ell mateixa cantà en el seu temps, “Les campanes del meu poble”, “Mater Dolorosa”, pregaria a la Mare de Deu dels Dolors i “Los siete dolores de la Virgen” que encara hui se poden escoltar en Benimaclet en el septenari a la Verge, l’última semana de Quaresma.
Se te constància de lo plà i senzill que va ser i que eren molt celebres les seues actuacions còmiques. N’Emili Mª Aparicio, presbiter parlà en el seu moment de EBB recordant que entrà en la companyia de Teatre del Patronat de la Joventut Obrera en 1928. S’anava a representar “La Canción del Olvido” i a quatre dies de l’estrena un actor còmic se va ficar indispost i Emili el va sustituir en un gran èxit, passant a formar part del quadro escènic ya definitivament. Tan pronte fea de pastor en el belens vivients, com interpretava a “Perico” en “La Dolorosa”. Tot açò demostra lo polifacètic que va ser.
La Companyia de Teatre de Pepe Alba el va tentar en moltes ocasions per a contractar-lo en ofertes de professional ben remunerades, mes Emili les va rebujar totes puix per ad ell era més important la família que l’èxit personal.
Les seues poesies i les seues relacions én l’art de la divina Talia se desenrollaven en la seua llengua materna, la Llengua Valenciana, a la que tant va voler i per la que s’acostà fins a Lo Rat Penat per a compartir la seua inquietut en uns atres artistes de l'época.
En l'any 1965 els seus germans varen publicar un llibre póstum en el títul de “Manollet de Poesies” en honor a Emili en tota la seua producció lliterària, plena d'amor a l’iglésia i a la seua terra valenciana.
Emili Baró i Bori
Emili Baró i Bori
Naiximent 13 de juny de 1899
Valéncia
Mort 24 de setembre de 1936
Valéncia
Activitat Escritor i poeta
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XIX i sigle XX
Gèneros Poesia
Obres principals Manollet de poesies
Emili Baró i Bori és el Bori del sigle XIX que més va destacar per la seua valenciania i vinculació a l'Iglésia. La seua mort va truncar una vida que se besllumenava plena d'esplendor.
Emili artiste
Home d'una fe catòlica plena va tindre molta relació én la parròquia de Benimaclet, per a la qual va crear i ell mateixa cantà en el seu temps, “Les campanes del meu poble”, “Mater Dolorosa”, pregaria a la Mare de Deu dels Dolors i “Los siete dolores de la Virgen” que encara hui se poden escoltar en Benimaclet en el septenari a la Verge, l’última semana de Quaresma.
Se te constància de lo plà i senzill que va ser i que eren molt celebres les seues actuacions còmiques. N’Emili Mª Aparicio, presbiter parlà en el seu moment de EBB recordant que entrà en la companyia de Teatre del Patronat de la Joventut Obrera en 1928. S’anava a representar “La Canción del Olvido” i a quatre dies de l’estrena un actor còmic se va ficar indispost i Emili el va sustituir en un gran èxit, passant a formar part del quadro escènic ya definitivament. Tan pronte fea de pastor en el belens vivients, com interpretava a “Perico” en “La Dolorosa”. Tot açò demostra lo polifacètic que va ser.
La Companyia de Teatre de Pepe Alba el va tentar en moltes ocasions per a contractar-lo en ofertes de professional ben remunerades, mes Emili les va rebujar totes puix per ad ell era més important la família que l’èxit personal.
Les seues poesies i les seues relacions én l’art de la divina Talia se desenrollaven en la seua llengua materna, la Llengua Valenciana, a la que tant va voler i per la que s’acostà fins a Lo Rat Penat per a compartir la seua inquietut en uns atres artistes de l'época.
En l'any 1965 els seus germans varen publicar un llibre póstum en el títul de “Manollet de Poesies” en honor a Emili en tota la seua producció lliterària, plena d'amor a l’iglésia i a la seua terra valenciana.
(16 de Julio de 2020)