Amigo Francisco Mª Domnguez. mandama tu correo parqa intercomunicarnos mutuamente. tu ya sabes el mio, Soy tu amigo (el voltio) Prfuden
esti ponti di fin di seman loh tenu qui traballal mi toca lah dua, asina qui pah otru sera cuandu emboqui pah u cabezu. saludus a tos loh juldanus i juldanas dil cabezu di u buhquimanu cu ganas de il pah lah serra dil riscu gordu di lah batuecas.
eto paece una crisis, saludus a tos loh buhquimanus dil cabezu.
jace u ratu qui e lligau, istan cojendu lah aceituna u tiu perico, consola, simon, juse maria i otrus, le quitau i limpau lah guelta di zarzas i otras plantas no diseables, il cabezu nu jabia ni cristu benditu poh lah calle, tamen u sabadu cu mi mullel e cujiu unus niscalus pah jacerlu a lah lumbri, ista to cun iscalcha, mutu fiu, mais tempu al ladu di lah lumbri qui in il campu, me i cumiu unas manitas di guarrapu cun setas i unus basus di binu, a etadu ben lah iscapada pah cabezu, aire di muntaña. ... (ver texto completo)
tenu lah mulah calgada di bonas tarmas i pellejus di binu, dentru di u ratu me embocu pah u cabezu, tamen llebu achipierris pah taballal lah guelta, mañan istare en u tesu di riscu gordu, cujere setas i alguna coisa mais qui si podi cumel, llenare loh pulmoneh cu aire puru di lah serra i lla istare piparadu pah utra julnada, rinobadu, frescu i llenu di fuerza bital pah segil pah lanti, saludus a toas lah juldis i batuecas dil buhquimanu dil cabezu.
a mi se olbidada decil qui isti fin di seman mi boi pah u cabezu, poh si algun buhquimanu bai pah u cabezu i tenu vinu pah bebel, solamenti ai qui decil u situ i a cumel i bebel qui cuandu dublemus lah crehta tenemus tempu di discansal. mañan poh lah tardi mi incaminu pah lah juldis, saludus buhquimanus.
ben poh il jahoril, omi ispiritual, ispiritu qui iradia jacia il bosqui i muntañas, bai andandu poh bereas, tesuss, rius di lah juldis i batuecas, i asina imaginacion prodigiosa escuta lah gaita i tamboril in u campu, descubrendu loh secretus di lah madri terra, su principiu i fin, cuntentu cunsigu mismu se deja moril, morti iniciatica qui teni qui pasal, pah nacel rinobadu poh lah madri terra i asina teminal su cumetidu, tarea di sel u omi pelegrino, qui camina jacia santu patron santiago, telminandu en su campu estelladu encuntandu su estella, ete e u caminu dil pelegrinu, e pareciu a una ispiral, telminandu in u centru, isti ei su simbulu qui mutus iniciadus canterus dubujaban en suas pedras qui tallaban pah lah catedraleh i asina dijal su filma i su cunucimentu pah il qui pudera lier en lah pedras, para u profanu sulamenti jeran bunitus dubujus i pah otrus u libru academicu, dondi pasu a pasu bai apediendu il cunocimentu di loh antiguos, sabiendu qui in lah pedras ista u tesoro di cunocimentu buscadu, cun istas coisas us queru decil lah mision dil jahoril in ista vida, todu loh demais eri falsu, ei una vida secreta, anonimatu, nadie sabi su andal, podi sel u mendigu cumu u duqui, lleban una dobli vida, una cara a lah genti i otra.... qui lah genti nu sabi. saludus a toas lah juldis cun sus batuecas dil buhquimanu dil cabezu. ... (ver texto completo)
qui quidi claru qui ei no soi curanderu poh si algunu teni mala imaginacion, loh qui pasa qui soi estudiosu di comu jeran i loh qui acin loh autenticus, solu a tema pelsonal, pah enriquicel u pocu mi menti di isti confusu mundu, nadamais qui esu, pah istal intretenidu cun algu comu u jobi. saludus buhquimanus di lah juldis i batuecas, ai batuecas centru ispiritual i casa dil buhquimanu.
u tema dil curanderu mi incanta, e u istudiu qui si rimota a tempus dil omi di crumañon, sempri jubu indiginas mais listus unus qui otrus, jeran mais ojeadoris di lah madri terra u mitu dil pastol di guarrapus qui bei comu una lichona infelmiza, dilgada i currumpia si baña in u chalcu cun barru to loh dia i bei cumu pocu a pocu lah lichona si poni golda i todus loh malis dil lah lichona disaparecin poh loh banñus di barru cu propiedadis magicas i se loh conta a lah genti dil lugal i to u mundu qui crei tenel malis dil corpu si bañan in u chalcu i u chalcu se jaci famosu cumu milagreru, isti casu loh tenemus in u bunitu pueblu di caceris i loh mihmo jacen loh animalis con lah plantas pah espulgasi i cural sus malis, si estas coisas loh sabin lah bestiah mais loh sabi u sel persona i di lah pelsonas el mais intiligenti a basi di fallal i aceltal mutas becis inclusu probucandu lah morti in su rimediu, bai jacendu su farmacopea di rimedius pah cural a lah genti i esus cunocimentus pasan di u iniciadu a otru, nu se podi apendel solu i cada unu bai aportandu sus acieltos i sus fallos, jaciendu pocu a pocu di todu estu una autentica ciencia dondi se mezclan lah coisas del celu cu lah terra, jaciendu de su arti misteriu, alquimia qui solu loh autenticus iniciadus in il arti sabin, u arti i sabiduria qui pasa di unu al otru, cun unas reglas tan ferreas i sufrimientu qui u iniciadu teni qui pasal i dondi lah prohibicion di dibulgalu ista penada cu lah morti, cumercial cu u cunocimentu poh dineru ista prohibidu, loh autenticus jahoril no curan a nadie, son loh soldadus di lah madri terra, asina qui solu istan pendentis di dal toa su enelgia a lah madri terra, pah inpedil su degeneracion, corrucion i destruicion poh u sel umanu o mal llamadu umanu, asina qui jai beldaderus i falsus, loh falsus bendin llelbas, agua, toa clasi di pilduras, ritualis pah implisional al primu di turnu qui cain in suas manus, pah sacali u dineru a lah genti e mui facil pah loh falsos curanderos, u autenticu pasa disapercibidu i di largu, asina lah genti loh deja tranquilu i en paz, solitariu, amanti di lah muntañas e feliz, cutemplandu lah naturaleza di lah madri, ebuluciona a u istadu superiol dondi crei qui su meta acabo i se cubelti in u puntu figu, cumu u ito di granitu iradiandu toa su atencion a lah madri terra, comu lah peña di fancia qui cubija a loh pueblus di alrididol. saludus a lah juldis i batuecas dil buhquimanu dil cabezu. ... (ver texto completo)
etoh dil tabacu berdi e comu lah matanza tradiciunal, orujo gallegu, calisqueñus di valencia, to dipendi si eri pah consumu propiu u venta, lah genti qui queri sembal venti cuatru matas nu e loh mismu qui mil matas, o comu si queru punel tabacu berdi o maiz alrididol di lah guelta pah qui quedi mais bunita cumu jacin loh campesinus di badajoh, loh qui no se podi sembal son lah drogas, antiguamenti comu jera u producto estancu, istaba mui persegidu lla qui il istadu tenia u cuntrol ferreo a u tabacu ... (ver texto completo)
Buenas tardes. Quiero hacer una página web sobre este pueblo y me gustaría que todo el que tenga alguna foto de Riomalo me la mandase y así podría incluirla en mi página.
Un saludo a todos los riomalenses.
La dirección de la página web será: http://www. riomalodearriba. webatu. com
Aún no está operativa, pero espero tenerla lista muy pronto. Un saludo a todos.
velai olle pai amontao que eh como mejol se anda echando loh criaeroh del tabaco pa fumal de valde que dice que un dia et-taba aguttin el buraca componiendo una pareh y habia otro que le daba la matraca polque le decia que sabia el guelto en el que agut-tin tenia sembrao el tabaco y iva a dal palte a la fic-calia pa que vinieran y se lo requisaran y alguego el tenia que andal fumando loh cagajoneh y lasojah lah pataterah y el aguttin no contet-taba pero tenia la mirá fija en la piedra que et-taba ... (ver texto completo)
bonus dias tenan loh buhquimanus dil cabezu, mi i libantau a lah seti pah il aloh bancalis i ista llubendu, tenu qui ichal otu o nobi serones di terra a u bacal pah jacel una boa guelta pah sembal tabacu berdi, qui in u mircadu mi sali 40g, a trei i sesenta euru, asina juntanu qui cu lah quisis tenu qui ricultal gastus u rubalcaba mi a quitau dineru di lah paga di lah piona qui damus pah u gubernu i ei fumu mutu tabacu berdi, asina qui tenu qui aculdalmi di cumu loh facia mi guelu, mi mullel mi a ditu qui tinimus qui pidil lajas di pedra pah jacel u patiu di mi casa in badajoh, pah punelas in lah pareh, ve juntanu qui asina no podu discansal, asina qui cuandu boi pah u cabezu i andu poh lah montañas dil riscu gordu i batuecas etoi mais cuntentu qui u guarrapu in u chalcu. saludus a loh buhquimanus dil cabezu di u buhquimanu melcuriu. ... (ver texto completo)
chocotatero beu ben qui busquis u euru a dundi loh jalla, peru tenis qui facel cumu loh guarrapus, qui si ban lejus a cumel peru tenin su querencia e u riu ladillal, eris u bo buhquimanu qui bai lejus a cazal, mi alegru qui istes ben i juntu a otrus di lah tribu dil cabezu etemus u dia qui istemus in u pueblu, binu, moroh di guarrapu, cueru, pece...... u abrazu i a juntanu li digu qui la pofesion di culanderu teni mutu tema qui istudial i ei lla no istoi pah pudel cural, ei istudiu u acodu aereu, ... (ver texto completo)
cagoonn ruuus atajo de tabarros... tu lisardo atiza una miajina las pabesas y jhechale un brazao de talmas de berezos y unas cuantas cepinas de berezos a la lumbre que estamos tos enguruñaos de frio.. cagoonn ruuus... en dispues trae la sarten esa de buratos y jhecha unas castañinas y dale unas guerltas, saca la jarra de vino, unas patatinas asas, con unos coratinos... tio tacaa que vienen los rojos pol la somaa... cagoonn ruuus que lla esta liaa.... y fuera crisiss
que llega tiempo de. matanza.. ... (ver texto completo)