RUTA PER
TAVERNES DE LA VALLDIGNA
La ruta podria començar al lloc on es troba el que hui es coneix com “La
Casa Verda”, situada entre la
carretera nacional 332 i l’autopista A-7. Eixa casa va ser una antiga subestació o caseta del guardaagulles de l’antiga línia de ferrocarril de
via estreta que anava de Carcaixent a Dénia.
Al costat de la Casa Verda es troba el
túnel que travessa l’A-7. Si travessem el túnel, ens trobarem amb un camí. A uns vint metres hi ha un desviament cap a l’esquerre.
Si agafem eixe camí a l’esquerre en trobarem amb un antic mur que va pertànyer al primer poblament cristià que va haver-hi a la Vall d’Alfàndec de Marinyén després de la conquesta d’aquestos territoris per part de Jaume I “El Conqueridor” als musulmans durant la primera part del segle XII.
Aquest primer poblament va ser anomenat Ràfol, nom que encara perdura hui en dia ja que és el nom que rep la partida que està situada a eixe entorn.
Aquest poblament, com és lògic d’imaginar era l’únic que tenia església de tota la Vall i per tant, tota la resta de cristians de la Vall havien d’anar allí a Missa, i una vegada construïdes les esglésies, la de Tavernes va ser depenent de la del Ràfol. Després del seu despoblament a causa de la seua inseguretat (estava prop de la costa i prop de la marjal, amb el consegüent perill tant per part d’assaltadors i pirates com de les malalties pròpies de les zones humides) va esdevenir en trull de canya de sucre fins que el negoci ja no va ser rendible.
Una vegada passat el Ràfol, observem a mà esquerra la penya migdia, que antigament aprofitava de rellotge solar als llauradors, ja que amb la seua ombra, sobre tot a l’època de “la birbà”, els indicava quan era migdia per a replegar les eines i anar-se’n a dinar.
Després, continuant mirant la Muntanya de l’Ombria, està la Cova del Bolomor, on s’han trobat les restes humanes més antigues de tot el País
Valencià.
El jacimient de la Cova del Bolomor va ser donat a coneixer per Joan Vilanova i Piera en 1868. Al llarg del segle XX, naturalistes i investigadors l’han visitada i han comentat el seu dipòsit esquerdat amb indústria i
fauna. La recerca de tresors al segle XIX i obres de pedreria al voltant de 1935, van destruir gran part del dipòsit del jaciment, i a partir de 1989, comencen les campanyes d’excavacions ordinàries, actualment en curs mitjançant el Srvei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i subvencionades per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
S’han realitzat sis campanyes d’excavacions. Els materials que van colmatar aquesta cavitat s’amunteguen amb una potència superior als 10 metres, i el seu interés consisteix en que es van dipositar durant un llarg espai cronològic que abarca bona part del Pleistocé Mitjà i, al menys parcialment, el trànsit cap al Pleistocé Superior, entre 350.000 – 100.000 anys a. C.
El fet d’incloure des de la base abundants restes culturals, faunístiques i disposar de datacions absolutes, permet esbrinar els canvis de clima i funa que es van produir a eixe període ( Quaternari Mitjà), en el qual les primitives comunitats paleolítique valencianes van assentar el seu hàbitat i en les quals van desenvolupar les seues activitats econòmiques.
Aquest singular registre desenvolupa la seqüència evolutiva més antiga i àmplia lligada a l’home en terres valencianes.
La Cova del Bolomor, actualment és l’únic jaciment que documenta elemnts de combustió dins d’una àmplia seqüència estratigràfica del Pleistocé Mitjà.
Entre 350.000-150.000 a.C., moments més antics de l’ocupació, no es documenta la presència de foc. Tot i això, a partir del 150.000 a.C., tots els nivells mostren evidents proves de la utilització i control sistemàtic del foc (presència de cendra, sílex i ossos cremats, etc). Entre 150.000-100.000 a,C., hi ha una utilització reiterada i planificada durant uns 50.000 anys.
Un poc més avant de la Cova del Bolomor, trobem una font que rep el mateix nom (Font del Bolomor). Aquesta és una font d’avinguda, i només ix quan plou, encara que antigament tenia un cabdal continu. Aquesta font rep les aigües del que es coneix com “Avenc de la donzella”, una sima que arreplega totes les aigües de pluja del poljé situat a les muntanyes de
Barx. Recorre per aqüífers i rius subterranis uns 12-15 Km fins a aflorar a l’esmentada Font del Bolomor.
Seguint rectes pel mateix camí, a la seua fi trobem un preciós paratge natural anomenat “Clot de la Font”. Es tracta d’una depressió on aflora una font amb cabdal continu que dona lloc al naixement de l'afluent del riu
Vaca: El Vedell. Aquest entorn, des del segle XIX, ha segut acondicionat per l’home com a zona d’esbarjo, construint torradors, taules i bancs de pedra. També es va transformar el primitiu aspecte de la zona transformat el propi naixement de la font en una bassa amb escales al voltant destinada al reg dels camps de la zona. A més es van realitzar canalitzacions d’aigua per a abastir
la Palma de
Mallorca de Tavernes mitjançant fonts públiques (encara no existia l’aigua potable).
Al clot de la font, tots els 15 de juliol, té lloc un esdeveniment cultural pouplar heretat dels nostres avantpassats musulmans: El Porrat del dia de la Sang o El Porrat del Clot.
El porrat és una petita fira on, al voltant d’una
ermita o santuari, es celebra la festa d’un sant, i on es venen, dolços, llepolies, joguets tradicionals i el més típic dels porrats: els torrats (que és d’on deriva el nom “Porrat”), que són els típics cigrons torrats que es venen a eixes paradetes. Hem dit que ha segut heretat dels nostres avantpassats musulmans perquè com és sabut, al lloc no hi ha cap santuari. És més, al mateix temps que es celebra el porrat al carrer Calvari, té lloc la processó en honor al Santíssim Crist de la Sang. Per tant, pdem dir que l’origen del Porrat del Clot és degut a que a eixa època es celebrava al poblat musulmà anomenat Ombria (que estava situat al mateix lloc on es troba el Clot) un mercat d’estiu on es venien els primers melons d’Alger, tradició que ha perdurat fins els nostres dies, ja que també eixe dia es mengen els primers melons d’Alger de la temporada.
Una vegada travessat el Clot de la Font, existeix una senda que porta a un antic molí d’aigua de l’època del Monestir de
Santa Maria de Valldigna.
Tornant arrere sobre les nostres passes, pel cami per on hem vinfut, el primer camí a mà esquerre, que baixa cap a Tavernes, ens durà, creuant el pont del Vedell, a l’assut del riu Vaca. Com tothom sap, un assut és una construcció hidràulica, la funció de la qual és desviar les aigües d’un riu o séquia cap una altra séquia, és a dir, és on nàixen les séquies.
Si passem per damunt de l’assut, entrarem directament al casc urbà de Tavernes.
TABERNES DE VALLDIGNA: v. c o n ayunt. de la prov., aud. terr., c. g. y dióc. de Valencia (7 leg.), part. jud. de Alcira (2 1/2). SIT. en la falda meridional de la montaña llamada las Cruces, a la izq. del riach. o rambla de la Vaca; la baten con frecuencia los vientos del E. y O.; su CLIMA es templado y afecto a las tercianas o inflamaciones. Tiene 1,110 CASAS, inclusa la del ayunt. y cárceles; escuela de niños a la que concurren 100, dotada con 3,500 rs; 2 de niñas asistidas por 200 con 4.800 rs. una de ellas; igl. parr. (San Pedro Apóstol) de segundo ascenso, servida por un cura de provisión ordinaria, y una ermita dedicada a San Lorenzo en la partida de Alcudiola. Confina el TÉRM. por N. con Favareta; E. el mar Mediterráneo; S. los montes de Jaraco, y O. Benifairó y Simant: en su radio comprende el monte llamado de la Ombria, en el que aun existen restos de un ant. cast.; y los desp. de Ráfol, Misalari y Alcudiola del que tan solo resta la ermita antes mencionada. El TERRENO es feraz, bañado por el riach. o rambla de la Vaca, que nace en las faldas del Toro. Los CAMINOS conducen a Alcira, Gandía, Cullera y Fabara, en mal estado. El CORREO se recibe de Cullera por balijero tres veces a la semana. PROD.: arroz, trigo, maiz, seda, vino, aceite, algarrobas y mucha hortaliza de buena calidad: mantiene ganado lanar, cabrío y vacuno: hay caza de ánades, fochas y codornices, y pesca de anguilas. IND. la agrícola; 6 molinos harineros y de arroz; 15 telares de hilo, una fáb. de tejas, y hornos de pan cocer, POBL.: 1,188 vec., 5,104 alm. CAP. PROD.: 9. 448,014 rs. IMP.: 404,649. CONTR: 115.328.