"LA MATA ES POSA GUAPA": Per fi la companyia Fecsa, a decidit soterrar el cablejat elèctric que es troba al voltant de la mata de Darmós, i que en finalitzar aquestes obres donaran una bonica imatge aquesta gegantina i monumental Mata, podent-ne fotografiar sense que surtin aquests pals elèctrics, que tant enlletgien la imatge d'aquest símbol tan estimat pels Darmós-sans.
Aquest arbust forma part de l’historià d'aquest poble. Es un arbust “centenari ” i, uns dels pocs que ja d'aquest volum que es troben a Catalunya i la resta de Espanya. Es present en tots els símbols relacionats amb Darmós i, també es el referent del escut de la seva l’alcaidia, donant també nom a la plaça principal del centre del poble, (la plaça Major de l´Mata).
Hi ha una dita popular que diu: “Qui no ha anat a Darmós i no ha vist la mata, és com si hagués anat a Roma i no veiés el papa”. Però,,, quantes coses aura presenciat aquest arbust centenari. ¡Hai si la mata en parlés!
Se suposa que aquest arbust va néixer com totes les plantes, per aquells temps fa mes de cent anys o molts més, ja que així ho han afirmat persones que quan van morir passaven d'aquesta edat, i segons elles tota la vida l’avien vist. Es trobava en un descampat de la població, fins que es va començar a formar el poble, donant la casualitat que es va construir al costat d'aquest arbust que encara era petit i, segurament pesat desapercebut una gran bassa d'aigua, ja que en aquells temps es mancava d'aigua corrent a les cases i, tothom o gairebé tots tenien cisternes, per lo que aquestes aigües venien canalitzades de les teulades de les seves cases i, eren les utilitzades per al consum domèstic i de boca.
Tot el contrari de l'aigua de la bassa pública o també anomenada pels seus veïns (El Clot) que no era per al consum humà. Aquesta bassa va ser construïda per al beuratge dels animals, i per altres fins com el regadiu de plantes o, per la construcció, mai per al consum de boca, i que anava de meravella com a suplementària pels atris abans anomenats, quan avia sequera.
Peró com s´h avia d’imaginar que com anirien passant els anys, aquest petit arbust amb l'aigua als seus peus d’aquest anomena’t (Clot), creixeria, tan fins el punt de fer-se un arbre, “dic arbre”, perquè a par de ser un arbust arrapat a terra, va a pesar a tenir uns troncs de grans diàmetres de gruix i, una alçada considerable de baris metres, mai vista en un arbust d'aquesta especiant-me. Contaven el avantpassats que de les branques que tallaven de la mata feien carbó degut al grossor d’aquestes, en les carboneres que per aquells tems tenien molta gent i, que aquest carbó era utilitzat per els fogons de la cuina, o per els brasers, tenint en conte que anys enrere no avia gas per les cases, vanin mes tard el gas –bota.
Aquesta “ Mata” ha estat reconeguda com una de les més grans que hi ha a Espanya i la tercera de aquesta espècie a Catalunya, i el arbre monument més visitat de tots els que passen per la població.
Després d'aquests anys passats, Darmós com tots els pobles va créixer i (la Mata) s'ha quedat en mix de la població, just en front de les oficines municipals de l’alcaldia i de la plaça Major que porta el seu nom. Però encara als seus peus esta el record d'aquesta bassa, que en la saba complicitat i humitat constant, va fer possible el gegantí creixement d'aquest arbust monumental.
Ara la basa ja buida, i al interior d’aquesta, i seguin estan present la Mata, s'ha construït un petit parc de la salut, on jan els aparells per fer exercicis fisics i, una taula de obra en seients per pogué berenar, a par d’una font de agua potable mol fresca, que es troba davall mateis d’aquet fantàstic arbre i, que fa mes agradable el seu entorn, recordant tot el que va ser i es historia a Darmós. Com en dit al començament en els cables elèctrics fora, faran qie sigui la seva contemplació mes nítida, sense la presencia de aquest obstacles, que tan enlletgien aquest bonic símbol de la població.
Aquest arbust forma part de l’historià d'aquest poble. Es un arbust “centenari ” i, uns dels pocs que ja d'aquest volum que es troben a Catalunya i la resta de Espanya. Es present en tots els símbols relacionats amb Darmós i, també es el referent del escut de la seva l’alcaidia, donant també nom a la plaça principal del centre del poble, (la plaça Major de l´Mata).
Hi ha una dita popular que diu: “Qui no ha anat a Darmós i no ha vist la mata, és com si hagués anat a Roma i no veiés el papa”. Però,,, quantes coses aura presenciat aquest arbust centenari. ¡Hai si la mata en parlés!
Se suposa que aquest arbust va néixer com totes les plantes, per aquells temps fa mes de cent anys o molts més, ja que així ho han afirmat persones que quan van morir passaven d'aquesta edat, i segons elles tota la vida l’avien vist. Es trobava en un descampat de la població, fins que es va començar a formar el poble, donant la casualitat que es va construir al costat d'aquest arbust que encara era petit i, segurament pesat desapercebut una gran bassa d'aigua, ja que en aquells temps es mancava d'aigua corrent a les cases i, tothom o gairebé tots tenien cisternes, per lo que aquestes aigües venien canalitzades de les teulades de les seves cases i, eren les utilitzades per al consum domèstic i de boca.
Tot el contrari de l'aigua de la bassa pública o també anomenada pels seus veïns (El Clot) que no era per al consum humà. Aquesta bassa va ser construïda per al beuratge dels animals, i per altres fins com el regadiu de plantes o, per la construcció, mai per al consum de boca, i que anava de meravella com a suplementària pels atris abans anomenats, quan avia sequera.
Peró com s´h avia d’imaginar que com anirien passant els anys, aquest petit arbust amb l'aigua als seus peus d’aquest anomena’t (Clot), creixeria, tan fins el punt de fer-se un arbre, “dic arbre”, perquè a par de ser un arbust arrapat a terra, va a pesar a tenir uns troncs de grans diàmetres de gruix i, una alçada considerable de baris metres, mai vista en un arbust d'aquesta especiant-me. Contaven el avantpassats que de les branques que tallaven de la mata feien carbó degut al grossor d’aquestes, en les carboneres que per aquells tems tenien molta gent i, que aquest carbó era utilitzat per els fogons de la cuina, o per els brasers, tenint en conte que anys enrere no avia gas per les cases, vanin mes tard el gas –bota.
Aquesta “ Mata” ha estat reconeguda com una de les més grans que hi ha a Espanya i la tercera de aquesta espècie a Catalunya, i el arbre monument més visitat de tots els que passen per la població.
Després d'aquests anys passats, Darmós com tots els pobles va créixer i (la Mata) s'ha quedat en mix de la població, just en front de les oficines municipals de l’alcaldia i de la plaça Major que porta el seu nom. Però encara als seus peus esta el record d'aquesta bassa, que en la saba complicitat i humitat constant, va fer possible el gegantí creixement d'aquest arbust monumental.
Ara la basa ja buida, i al interior d’aquesta, i seguin estan present la Mata, s'ha construït un petit parc de la salut, on jan els aparells per fer exercicis fisics i, una taula de obra en seients per pogué berenar, a par d’una font de agua potable mol fresca, que es troba davall mateis d’aquet fantàstic arbre i, que fa mes agradable el seu entorn, recordant tot el que va ser i es historia a Darmós. Com en dit al començament en els cables elèctrics fora, faran qie sigui la seva contemplació mes nítida, sense la presencia de aquest obstacles, que tan enlletgien aquest bonic símbol de la població.