Es creu que l'Arboç va néixer d'una localitat romana anomenada Stabulo Novo i que a partir d'aquell poble situat al costat de la Via Augusta va néixer l'Arboç. Es tenen referències de l'Arboç al 991, quan es parla de l'església de Sant Julià, i al 1064, quan en un document apareix la paraula Arbucio, que vol dir l'Arboç en llatí. La història de l'Arboç ve marcada per la seva condició de vila reial (no sotmesa al senyor feudal), per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el mercat dels dimarts data de l'any 1200, la Fira de Santa Llúcia de l'any 1230, a més de posseir un notari públic i un call jueu, situat al carrer de la Plateria.

Però fent un salt en el temps, la petjada històrica que més ha colpit la història col·lectiva d'aquesta població foren els episodis protagonitzats l'any 1808 pels vilatans arbocencs a la Guerra del Francès, amb l'heroica resistència contra les tropes napoleòniques comandades pel general Chabran.