aquí et-toy juntanooooo y toa la tropa del cabezooo..
y ma acoldao ahora.... me sa venio a la cabeza una hittoria, pero el que mejor la puede rematal det-puet como siempre et el mi juntano, porque la hittoria va sobre él..... y para él...
ot acoldait de lat tipicat fiettat del puebro, claro como no, del ultimo pasacallet haciendo una paraina en cá puerta hatta que sacaban una gotina de ani... u de coñá.... tambien cuando que habia que il recaudando lat 1.000 pesetinat pa pagale a lot musicot... ... (ver texto completo)
a ese tal ruiz....... como dice mi padre... ahora vat y metet lot olivot en arropeeeee... y si quieret alguno mat pa la coleccion en el cabezu tienet un monton de ellot tot perdiot.... vat y lot labrat y pa ti tot....
ALQUILO O VENDO OLIVOS EN VILLANUEVA DE LA SIERRA

Telefono 91 352 98 64
Hola Juntano. Muy bueno tu comentario.
Me vengo acordando estos días de las historias de brujas que nos contaban de chicos, y de los sortilegios para ahuyentarlas (tijeras etc..).
Un dia que tengas tiempo y ganas deberias contar tus recuerdos de ese tema.
Un saludo a todos
luego si tengo tiempo. Onde mandas lisardo y el mericano y el chocolatero, velai y el polilah y toh esoh...
sotro dia voh abro del obrigao
bueno como veo que la cosa et-ta desvirtuando pa reastival el sit-tema voi a abraroh de la figura del corretajero. Pueh bien el corretajero era una pelsona que pagaba un canon al ayuntamiento y dep-pueh el cobraba todah lah pelsonah que divan pal puebro el cabezo a vendel argo una tasa. Pueh bien dice que siendo corretajero el negrino que era el marido de la niana vino a vendel eduardo el de riomalo y como no quiso pagal el corretaje se engancharon en la cocina de la casa del tio pericheh y cayeron ... (ver texto completo)
bonus dias juldanas i juldanus dil cabezu, tenu ganas di il al pueblu, isti fin di seman itoi ali, isperu qui lus beciñus dil cabezu istin tos ben di lus malis dil corpu, tenu ganas di falal cu u tiu roqui i tiu ilarius pa qui mi cuntin lus publemas i lu qui a pasau in il balli, bel la guelta i facel algu in la casiña dil tiu nandu. saludu i abrasu dil busquimanu dil cabezu.
buenus dias juldanas i juldanus dil cabezu, agora mismu istoi jartu, jartu, jartu di biñu di pitarra, isperu qui mi cumpañeru dil traballu di ista tardi sia cupitente i echumus unus biñus a unor di lus busquimanus qui nus an precedidu in ista bida, in an feitu di ela una bida millol, in istus mumentus mi gutaria icutal la gaita i tamburil. saludu i abrasu dil busquimanu dil cabezu.
cuandu apareci u meis di nubembri, impeza lus dias di tos lus santus i facemus la calbochera, in utrus rius u ballis li laman mangostu u chiquitia, cunsisti in cullel las castañas, qui istan mui ricas cun u poti di tucinu i cun lechi di cabra qui llamamus sacochonis, lus muchachus qui tubierun pu la mañan pidendu la chiquitia si ban al campu a cumel las coisas qui le an dadu la genti i en u pueblu u tambulileru nu para di tucar la gaita, la genti ista mui cuntenta, asan carni i patatas, cundu istan ... (ver texto completo)
bonus dias juldanas i judanus dil cabezu faci friu i bentu, u duendi entinau eri un duendi gigantescu, cun u bestidu to di negru i teni un sumberu mui gandi, isti duendi teni u tamañu di lus tesus mais gandis di juldis a becis poni u pie en u picu mingorru i otru subri u picu salumbreru, rebullendu cun su sumbreru las nubis del celu i intoncis si pruducia la llubia pu lus tesus i ballis di juldis u duendi intinau sempri leba llesca a u fin di darli alus pastoris pa qui encendan sus cachimbas i cundu ... (ver texto completo)
bonus dias juldanas i juldanus dil cabezu e istau lillendu la lillenda dil peligrinu i la maldicion qui li faci a u riu malu di arriba, tamen las famusas pedras dil rallu pa darli prutecion a las casa i curraliza, tudus istus cuentus i lillendas tenin qui insiñarsi in las iscuelas di juldis pa qui non disaparesca di nostras tradicionis i non se ulbidin cun u tempu, la genti mallol cuandu le beni u discansu di la morti se las lleba cun elos i asina se perdin cun u tempu. abrasu i saludu dil busquimanu ... (ver texto completo)
bonus dias juldanus i juldanas di juldis faci u tempu mais friu, us boi a falar u puquitu di la figura dil jaori u jauril, a mei li gusta jaori asina qui li boi a lamal jaori; u jaori is u omi dil pueblu gata-juldis i algunus pueblus charrus qui culindan cun nuestra cumalca, qui is u pilar dondi se asenta nuestra cutura i tradicion, pu istal muitus anus fora di cuntactu cun otras publacionis di gentis cun utras custumbris qui tamen tenin a su curanderu u sanador u omi maestru, sabiu i cunsejeru di ... (ver texto completo)
bonus dias juldanos i juldanas dil cabezu, face un poquitu di friu in badallo i pareci qui bai a bajal mais las timpiratura, boi a falal subi la figura dil jaoril, jaori, un omi dil pueblu juldanu qui a caminau pu tuas la serra gata, juldis, batucas i parti di pueblus rallanus di salamanca, tamen pudia facel traballus di alimañerus cuandu lus becinus di lus pueblus li cuntrataban pa matal lus lobus qui facian dañu a lus ganadus, su cunocimentu di las plantas, llelbas dil bosqui i di la serra pa cural ... (ver texto completo)
lu mais bunitu qui si pude facel isti dia is llibal la gaita i tamburil a lus campus santus pa qui nuestrus mueltus istin cuntenus cu la musica di juldis qui al fin i acabu eri su musica querida pul todus lus santus juldanus istu se facia antañu i se llebaba biñu i aguadienti i se rizaba pu ellus, peru sempre cuntentus i agradecidus a nostrus antipasadus pu las coisas qui nus an legadu, lus bancalis, albulis, casiñas i multas coisas mas. saludus di un mueltu bibienti busquimanu di las batuecas