BLIMEA: Entá soy aquel neñu de penes inocentes...

Entá soy aquel neñu de penes inocentes
que siempre consolaben los mimos de su má.
Les penes, con los años, ficieronse más fuertes
y la que yera el pañu de lágrimes, non ta.

Agora siento acasu otres ansies distintes
pero ta dientro lálma la ternura d'ayer,
cuando vienen les dures cargáes de negres tintes
non tengo otru consuelu que el tuyu de muyer.

Y como yes la madere que tienen los mios neños
faígome yo la cuenta de ser un fiu más
y busco en tí lo mesmo que en mi má, de pequeñu,
porque ya non ta ella y yes tu la que tas.

Y cuando les tus penes t'afueguen en el alma
non t'apures agora, que el neñu crecerá...
mataré les mis penes pa a les tuyes dar calma
y darete el consuelo que te diera tu pá.

Fernando Álvarez Balbuena