SANTA MARINA DE PRATDIP ALS ANYS 1960
L'ermita dedicada a la verge de Sta. Marina estroba a uns pocs quilòmetres de la localitat de Pratdip en, un bell paratge en el fons d'una vall, envoltada de muntanyes i, pinedes amb un manantial que dóna vida a les seves fonts d'aigua molt apreciada per la gent que la beuen.
Aquest petit santuari dista de la població de Darmós bastants quilòmetres més, però la llunyania no va ser mai una dificultat per els seus habitants, assistissin any rere any al seu romiatge, que es celebra cada divuit d´Juliol.
En els meus records de la infantesa, recordo que tots els anys el dia de Sat. Marina era una tradició, com si l'ermita pertanyés al mateix poble.
Ja molt d'hora es solia sortir per arribar com més aviat i, poder agafar el millor lloc per muntar les taules, fins i tot havia gent que cada any es posaven al mateix lloc dels anys anteriors, com si allò fos una cosa privada seu de tota la vida.
A causa l´considerable llunyania el trajecte es feia per carretera en cotxe, moto i bicicleta o, algun atrevit caminant, pels camins de ferradura a traves de les muntanyes de Llaveria i Capçanes, que els portava diverses hores de cami, peró mentres pels que no disposaven de vehicle, s'habilitava un camió amb cadires en el seu remolc i la gent pogués seure.
Quan s'arribava a l'ermita i després de buscar el lloc desitjat, els més joves marxaven a la platja de l'Hospitalet de l'infant, fins a l'hora del dinar i, els que s'hi quedaven esmorzaven i, gaudien de la festa de la romeria primer, assistint a la missa dedicada a aquest dia en honor de la Santa, a la sortida de l'ofici audició i dansada de sardanes, seguit d'un bon vermut i el gran dinar que, cada família o grups d'amics aportaven per a aquest dia i, els que marchá a l´platja a l'hora de dinar ja hi eren i, gaudin amb molta gana d´aquest apat després del bany.
Ja després de dinar se solien fer una bona migdiada sota l'ombra dels frondosos aboleix de l'esplanada o, partides de cartes mentre es prenia el cafè, ja més tard i amb la fresca de la tarda tornada cap a casa, els que van fer el trajecte d'anada caminant, aquesta vegada van tornar al poble en el camió que va estar esperant fins que s'acabés la festa d'aquesta bonica romeria.
Avui dia a la població de Darmós encara hi ha persones que conserven aquesta tradició, però ja no van caminant ni amb camió, sinó amb els seus fantàstics cotxes i, en lloc de portar el menjar, i buscar el lloc on posar la taula, ho fan reservant al restaurant del santuari i, gaudint igualment de la platja i, de la romeria.
Els diables de Pratdip porten uns quants anys fent-nos els seus espectacles de pirotècnia a les festes d'estiu del quinze d'agost de Darmós, i quan els veig em fa recordar la meva infantesa en aquesta romeria de Sat. Marina a l'ermita del seu municipi.
Comentari de Josep M. Margalef (Darmós)
L'ermita dedicada a la verge de Sta. Marina estroba a uns pocs quilòmetres de la localitat de Pratdip en, un bell paratge en el fons d'una vall, envoltada de muntanyes i, pinedes amb un manantial que dóna vida a les seves fonts d'aigua molt apreciada per la gent que la beuen.
Aquest petit santuari dista de la població de Darmós bastants quilòmetres més, però la llunyania no va ser mai una dificultat per els seus habitants, assistissin any rere any al seu romiatge, que es celebra cada divuit d´Juliol.
En els meus records de la infantesa, recordo que tots els anys el dia de Sat. Marina era una tradició, com si l'ermita pertanyés al mateix poble.
Ja molt d'hora es solia sortir per arribar com més aviat i, poder agafar el millor lloc per muntar les taules, fins i tot havia gent que cada any es posaven al mateix lloc dels anys anteriors, com si allò fos una cosa privada seu de tota la vida.
A causa l´considerable llunyania el trajecte es feia per carretera en cotxe, moto i bicicleta o, algun atrevit caminant, pels camins de ferradura a traves de les muntanyes de Llaveria i Capçanes, que els portava diverses hores de cami, peró mentres pels que no disposaven de vehicle, s'habilitava un camió amb cadires en el seu remolc i la gent pogués seure.
Quan s'arribava a l'ermita i després de buscar el lloc desitjat, els més joves marxaven a la platja de l'Hospitalet de l'infant, fins a l'hora del dinar i, els que s'hi quedaven esmorzaven i, gaudien de la festa de la romeria primer, assistint a la missa dedicada a aquest dia en honor de la Santa, a la sortida de l'ofici audició i dansada de sardanes, seguit d'un bon vermut i el gran dinar que, cada família o grups d'amics aportaven per a aquest dia i, els que marchá a l´platja a l'hora de dinar ja hi eren i, gaudin amb molta gana d´aquest apat després del bany.
Ja després de dinar se solien fer una bona migdiada sota l'ombra dels frondosos aboleix de l'esplanada o, partides de cartes mentre es prenia el cafè, ja més tard i amb la fresca de la tarda tornada cap a casa, els que van fer el trajecte d'anada caminant, aquesta vegada van tornar al poble en el camió que va estar esperant fins que s'acabés la festa d'aquesta bonica romeria.
Avui dia a la població de Darmós encara hi ha persones que conserven aquesta tradició, però ja no van caminant ni amb camió, sinó amb els seus fantàstics cotxes i, en lloc de portar el menjar, i buscar el lloc on posar la taula, ho fan reservant al restaurant del santuari i, gaudint igualment de la platja i, de la romeria.
Els diables de Pratdip porten uns quants anys fent-nos els seus espectacles de pirotècnia a les festes d'estiu del quinze d'agost de Darmós, i quan els veig em fa recordar la meva infantesa en aquesta romeria de Sat. Marina a l'ermita del seu municipi.
Comentari de Josep M. Margalef (Darmós)