BARCELONA

¡Pero hombre señor Millet
si la guita no era de usted!,
calculando por lo bajo
casi tres kilos de los de ahora
en unas obras de mejora
comprendo que dio trabajo
a yeseros, manobras y decorador
pero, comprenda, es un pastón
que usted tomo a excuso,
o sea, con destreza hurtó,
distrajo, eludió o usurpó
de las arcas de la fundación
a la que, sin ánimo de lucro
dirigió pero se lucró.

Contrasentidos maestro,
condenan jueces a guindillas
con años de cárcel
por atizarle al robaperas
y a usted, quizá por guaperas,
junto a toda su pandilla
lo dejan libre y peripuesto
sabiéndose ya que es un lince
en asuntos de presupuestos,
de los que no tienen empacho
en asuntos de bodorrios
de hacer que paguen los gastos
el Liceo o sus consuegros.
Sí señor, yo me descubro,
así se hace uno millonario
y además es admirado,
sea de propios, se de extraños.

De otro lado, las eléctricas,
no es delito, son acidentes,
y eso que son multirreincidentes
jodiendo siempre a la gente
igual que hace “el Hereu”
con sus multas y sus agentes.
Salud. ... (ver texto completo)

¡REDIOSES! SIGUE LA FARSA

¡REDIOSES! Sigue la farsa.
Están en el ruedo ahora
Dos espadas con su guasa
Intentando convencernos
Osados y tan modernos
Siempre, de que es la hora
En la que cargar las pilas
Sea como un acto fraterno. ... (ver texto completo)

3
En la calle hacía un frío que helaba hasta a las palabrotas y por eso, entré en lo que parecía un lujoso restaurante con la intención de pedir un café con leche bien caliente a ver si entraba una mijina en calor. Como en la calle estaba el día muy oscuro porque las nubes eran negras como según dicen son las bocas de los lobos, en principio me deslumbró la refulgente luminosidad interior del establecimiento que, al parecer era de esos de diseño exclusivo que tanto se llevan ahora, por lo que casi ... (ver texto completo)

3
Mozuela, hay veces en que los duendecillos que andan sueltos por las verdes praderas y los fértiles valles de cualquiera de nuestras múltiples Españas, también se enfurruñan. A estos ectoplasmas vestidos con ropajes de colorines y cubiertos con sombrero, barretina, cachirulo o boina, --aditamentos cubre-calvas de las que penden cintitas con cascabeles adosados--, les desagrada sobre todo las intransigencias, el odio o el miedo al diferente, la estulticia humana; venga de donde venga, como dice ... (ver texto completo)

4
John Felipe ROMERO MENESES, de 21 años.

Sí mozuela, ese era el nombre de un guerrero,
de un soldado nuestro que nació en Colombia,
vestido como visten los soldados nuestos
y sufriendo como sufren los milites todos
los rigores de veranos y de inviernos
sea aquí o como es el caso;
en un País que está muy lejano ... (ver texto completo)

3
Y puede que puede ser
que tenga la luna
amores con un calé
de esos de tez de aceituna
y que cante como José,
el de la Merçé.

Pero como te decía ayer,
quizás pueda que pueda ser ... (ver texto completo)

Nazi y nacismo
con fascimo y facha
junto con el despotismo
refugiado en su covacha.

Juego y punto para las bancas
que dicen que siempre ganan
y que se pasan por sus ancas
a los próceres y sus fulanas.
... (ver texto completo)

3
Recopilando, que es gerundio o eso dicen:
Veamos moza, tenemos instalada aquí, en tu descuidado jardín y junto a tu fuente seca, a la hidra con sus cabezas ayudada por algún que otro espontáneo más retrógrado que el que te dije. Todos amantes acérrimos del cangrejo que aún permanece a pesar de lo que dice la ley, en esa imponente cruz de mármol gris que hay enfrente del arrejuntamiento local y que la soberbia humana levantó en Lalmendral (hoy Carcundia), cuando más hambre pasaban los almendralenses ... (ver texto completo)

Catalanes todos:
Según el último informativo emitido por la CNN, el Señor Montilla acaba de disolver el Parlament y renuncia a presentarse como cabeza de lista por el PSC en las próximas elecciones.

Salud.

Feliz inocentada

Catalanes todos:
Según el último informativo emitido por la CNN, el Señor Montilla acaba de disolver el Parlament y renuncia a presentarse como cabeza de lista por el PSC en las próximas elecciones.

Salud.

2

¡Hola Guripas de La República Independiente del Lalmendral y de las del resto del País!

Hoy me he levantado contento porque ayer el Barça ganó su sexta copa y entiendo, que los de los madriles no estén muy alegres que digamos aunque se bailaran a los mañicos. Lo siento por ti, Don Ramonet, ¡qué annu más horribilis llevas zagal! Seguro que hoy te ponen a caer de un burro cuando estés echando la partida de dominó. Ajo y agua, ya vendrán tiempos mejores.

También estoy contento porque, esta ... (ver texto completo)

2
Gracias Finibus.

Ni la moza de la Fuente Seca del Concejo Carcuadiano, ni yo, impúdico duendín insultador y más maligno que el mismísimo maligno, conocíamos este elogio a tan noble y trabajador compañero de fatigas, de ese animal irracional llamado hombre.

Continúo con tu permiso:

Los hombres de este mundo son ingratos,
el hombre es de perverso natural;
esa invención que llaman 'garabatos' ... (ver texto completo)

3

NIÑO HAMBRIENTO.

Cuando acabe este escrito, habrán muerto de hambre unos dos mil niños y muchos mayores. Estos, de hambre o a bombazos.

Esto que quiere ser una poesía, lo escribió Jesús Pizarro hace ya veinte años, según me ha dicho, pero ahí estamos todavía. Ahora en Copenhague.

Esa comida que flota
en tu boca niño hambriento ... (ver texto completo)

Si els follets poguéssim estar empadronats i tinguessin dret al vot en algun lloc dels que avui es va a anar a les urnes, jo, duendín pervers i insultat amb les meves orelles punxegudes i els meus parracs de coloraines dels que recuelgan cascabelinos, segurament votaria que Sí Encara que no sigui vinculant, perquè la consulta de veritat serà l'any que ve, a la pregunta als nacionalistes espanyols i als altres i als catalans i als espanyols que viuen a Catalunya, que com creuen ells que s'ha de desatrancos la cosa en qüestió.

Votaria que Sí, per diversos motius:
Un seria, majoritàriament, només per tocar els güevos a aquests nacionalistes espanyols que, pel que es veu, porten els ulls en una safata de llauna o d'argent, com diuen que els portava la Santa Llúcia A més de carregar perquè li desagradava la seva extremada bellesa qui, al costat d'aquests altaveus de l'hecatombe permanent, no cessen en la seva eterna lletania i, als que pel que sembla, ningú a Espanya, els diu que deixin de cloquejar tant i es posin mans a l'obra.
Una altra, seria perquè crec que és millor que la gent vagi tranquilament a les urnes i s'oblidin de les escopetes i de la dinamita premsada i modelada.
Una altra més, perquè alguns s'assabentin d'una vegada, que no m'agrada que em diguin el que és bo o dolent, del que he de pensar i del que no, del que he de fer i del que tinc prohibit fer i com he de parlar i quan he de callar. Per posar només alguns exemples.

Sembla clar que les set-centes mil persones que avui van a anar i, possiblement votin que Sí, són majoritàriament gent que estan fartes que les ignorar que els treguin les faldriqueras i després els diguin que són avars o ximples d'cucurulla. Que estan cansades de que facin com si no les veiessin, com si no existissin. Que només compten amb elles per que produeixin o cooperin per a major glòria i grandesa d'una part només d'Espanya. Coses totes, que al final cansa una atipat fins al mateix Job.

Els que no som nacionalistes ni espanyol ni català, ni basc ni gallec, els que som espanyols a seques, tant si som bascos, gallecs o extremenys i que complim les regles del joc, com fan tants catalans independentment del seu origen per raó de naixement, comprenem el seu cabreig i ens cabreja, aquesta altra visió del català ronyós que van expandint per l'Espanya Imperial qui estan més interessats en mantenir els seus privilegis que a resoldre les qüestions que des de segles ja, resten encallades. Actitud mental i de facto, que està impedint no ja només l'encaix dels integrants d'aquestes terres com a part del territori nacional comú, sinó, que està frenant el desenvolupament harmònic i el progrés de tota la societat de l'Estat Espanyol amb la seva anquilosada i nyonya percepció de la realitat.

Bé és veritat, que tots els nacionalismes s'aprofita per subsistir de l'emocions, pulsions o sentiments de pertinença a un determinat grup ètnic, tribu o llogarret, però no hauríem de caure en semblants paranys saducees a aquestes alçades del segle XXI, en què tot està vinculat entre si i tots tenim alguna cosa a aportar i guanyar i, tota aquesta energia gastada en l'insult i el menyspreu, potser s'hauria de canalitzar per aconseguir una Espanya menys inquisitorial i més comprensiva.

Miratges.

Salut. ... (ver texto completo)

No hi ha dret.
No hi ha dret que a Espanya estigui governant el partit socialista.

A veure, ¿de qui són les terres, les esglésies i catedrals amb les seves campanes en els seus campanars, amb les seves valuoses pintures, amb els seus magnífics retaules llaurats pels millors fusters i artesans, amb les seves extraordinàries estàtues?, Dels que els animals que s'alimenten del producte dels camps, tots, fins a les feristeles?, Qui tenen el coneixement, la cultura, l'enteniment, el raonament des de temps immemorials?, De qui són els bancs, i sigui, els diners, les empreses petitas i grans de qualsevol ram, dels que tota aquestes grans indústries, eeeh...., de qui? Doncs llavors...., el més lògic és que governin els seus amos, els que saben, els que poden, perquè sí, perquè així ha estat sempre. Com Déu mana.

Ara, fixa't tu ferma mossa. Resulta que fins a Catalunya, que és una Comunitat Històrica mig Autònoma, el que està al comandament és un tal Montilla, ja veus, un andalús d'un pueblucho de Còrdova. A veure, que és que no hi ha dret doncs, què cony se li ha perdut a aquest tio allà, en un territori que té un monestir a dalt d'una muntanya que sembla un xerrac a l'inrevés en el entrada està escrit des de fa segles un lema que diu "Catalunya serà cristiana o no serà".
A més, no és amo de serfs ni d'hisendes ni de cases de camp ni ná de ná.

¿I el nostre paisà el valverdeño, eeeeh...?, ¿altre que bé balla? Un altre que va arribar allà sent noi amb una mà darrere i una altra alante i després de ser alcalde de L'Hospitalet durant un porró d'anys i president de la Diputació de BCN, ara és ministre del govern socialista que hi ha a Madrid.
I com aquests dos guripa, centenars i centenars d'ells.

I el que és pitjor, en una nació que és la que més produeix i cotitza de totes les que hi ha a Espanya. Però amb diferència, no creguis mocita ferma. On la gent no està esperant la sopa boba de la subvenció, sinó que pateix, paga, treballa, es busca la vida, es casa i descasa, una vegades guanya i altres perd, però segueix endavant.

El més lògic, és que allà governessin els de sempre, els amos de tot, fins i tot de les persones, com a Madrid o en altres comunitats, però no, han de ser aquesta gent arribades en allau. ¡Cal futarse!

No obstant això, veus tu?, Aquí en el nostre assentament, a l'Almendral o Carcundia, regna l'ordre natural, les coses al seu lloc, com ha de ser. Perquè no està gens, però que gens bé, que "aquesta morralla" vingui a dir-nos a nosaltres el que hem de fer, ¡faltaria més! I a sobre maçons.
Anem home....!

Salut. ... (ver texto completo)