Queridos amigos valdecañeses, nuestro pueblo va a terminar siendo conocido en "medio mundo". De momento, su historia, costumbres, etc., se han traducido al catalán.
============================== ============================== ====================
Valdecañas de Cerrato
De WikiLingua. net
Valdecañas de Cerrato és una localitat (pedanía) del municipi de Baltanás en la comarca del Cerrato en la província de Palencia, comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya).
Antic partit judicial de Baltanás, capital històrica de la comarca del Cerrato. Va ser incorporat com pedanía al municipi de Baltanás en 1974. Dista del mateix 9 km.
El municipi de Valdecañas de Cerrato, està situat al peu del Bec Piyayo o Bec del Roure (900 m.), entre dues valls, per on discorren dos rierols, el del Castell i el del Pou, que s'uneixen en el Cementiri i que s'abasteixen de l'aigua dels manantiales Cañocaliente, Aguanal, Matilla, Carropalenzuela, els quals es dirigeixen per la Vega cap al riu Pisuerga, on mai arribaran, doncs desapareixen entre els terrenys arenosos abans de la seva desembocadura. La geografia està esquitxada per turons, envoltats de páramos.
Hi ha una distància de 14 km. a la carretera Nacional 620, i s'hi hagi a 37 km. de Palencia, a 53 km. de Burgos i a 68 km. de Valladolid.
Taula de continguts
[ocultar]
* 1 Localització
* 2 Toponimia
* 3 Història
o 3.1 Context Històric
o 3.2 Edat Antiga
o 3.3 Edat Mitja
o 3.4 Edat Moderna
o 3.5 Edat Contemporània
* 4 Personalitats Valdecañesas o Vinculades
* 5 Patrimoni Cultural
* 6 Festes
* 7 Economia
* 8 Flora
* 9 Fauna
* 10 Gastronomia, Dolces i Begudes
* 11 Jocs
* 12 Lèxic Zonal
* 13 Vida i Costums
* 14 Orígens i Història dels Cognoms
* 15 De carrer - Codi Postal: 34249
* 16 Població
* 17 Vegi's també
* 18 Bibliografía
* 19 Enllaços externs
Valdecañas de Cerrato
Coordenadas geogràfiques: 41º 59' 0" Nord i -4º 11' 0" Oest. Altitud: 810 m.
Municipis propers:
Al Nord: Tabanera de Cerrato, Villahán, Palenzuela, Herrera de Valdecañas, Quintana del Pont. Al Sud: Baltanás, Cevico Navero, Cevico de la Torre, Villaviudas. A l'Est: Antiguitat,. A l'Oest: Torquemada, Hornillos de Cerrato.
Alguns dels noms de llocs i paratges propers al municipi:
Valdecibillo, Lantadilla, el Bec del Roure (Bec Piyayo), la Mata dels Voltors, Santa Ana, Valcabao, Cañada Prauvilla, Valdesario, Valdepinillo, la Rosca, la Cotorra, Cospedrazo, la Senda Mojapán, la Lastra, Mataviudas, el Pou, Vaixell Colmenarón, Cañada la Ramera, Lotero, Valdeco, la Somada, Font els Cants, Carro Antiguitat, Font la Casa, Carro Valverde, la Poza, la Canaleja, la Cepera, Fuentevalilla, el Vallejo, els Picones, Villobayo -va estar poblat en 24 de gener de 1479, i despoblado en 1516-, Villarmiro, Valdecañuelas -situada a 7,7 k. del municipi, carretera de Torquemada-, la Vega, Carro Palenzuela, la Matilla, Aguanal, Font Ontanilla, Roblecinto - aquests dos, a prop del lloc cridat el Paredón, per les ruínas visibles encara-, etc.
El clima de Valdecañas de Cerrato, és clima continental, amb hiverns freds i secs. Els estius són càlids. Les primaveres i tardors, són curts i agradables.
Toponimia
Valle Kannas (segle XI). Bal de Kannas (segle XI). Valdecannas (segle XI). Valdecañas de Suso (segle XIV i segle XV). Baldecañas d'Arriva (segle XVIII). Val de Canyes/Canyes (segle XIX). Valdecañas (segle XIX).
Val: vall. canya/canya/s: del llatí, canna, canya/canya, junco. suso: del llatí, sursum, a dalt, enl'alt.
Cerrato: Turó: del llatí, cirratus, territori ondulado, coronat per turons.
Significat: Valdecañas de Cerrato = Valle dels juncos del territori ondulado
Gentilicio: valdecañeses
[editar] Història
"Els pobles que obliden la història dels seus avantpassats i renuncien a les seves arrels decaen miserablemente, perquè perden, a més de la gratitud, la memòria, i amb la memòria, la ciència i valimiento..." (Emilio Castelar).
Valdecañas de Cerrato i els seus moradores, s'han caracteritzat per l'amor a les tradicions, sentint-se orgullosos de la seva terra, les seves arrels, i un poble així, orgullós de si mateix, mereix tenir la seva història.
Aquestes eren les sobiranies territorials o organització dels territoris repoblats abans de l'any 975:
* El Rei: Reune tots els poders.
* Els Comtes: Delegats regios removibles, que governen diverses comarques del regne.
* Jutges o Sayones: Des d'un castell regien petits territoris, anomenats Alfozes o suburbis.
* Llogarets: Centres de població local, d'entre 5 i 20 famílies, cadascuna amb un Concejo de la Vila, que governava. També es governava pel costum.
Valdecañas de Cerrato, va anar una d'elles, en les quals el poder de la comunitat emanava del poble. Els alcaldes eren triats democràticament. Les assemblees solien celebrar-se en els atrios exteriors de les esglésies o plaça pública, "estant ayuntados a campana repicada segons ho habemos per ús i costum de ens ayuntar", diu textualment un acta concejil.
Les fonts naturals de producció eren patrimoni de la comunitat, els boscos, les aigües i les pastures. Aquesta propietat col·lectiva coexistía amb la privada de les cases i les terres de labor. Els concejos rebutjaven els mandats reals que estimaven contraris als fueros, d'aquí la històrica frase castellana: "Les ordenis del Rei són d'acatar, però no són d'obeir si són contra fuero". Entre els repobladores d'aquests territoris cerrateños es trobaven no pocs mozárabes provinents del-Andalus, o part de la població musulmana que va romandre sota senyors cristians en els territoris conquistats. Aquests van conviure amb el col·lectiu judio existent per exemple en la judería de Palenzuela.
Valdecañas ho fortificaron amb una solguda muralla per a defensar-se dels sarracenos. Ja existia una necròpoli alt-medieval, en els voltants on en el segle XVI es va construir l'ermita de La nostra Senyora, la Verge del Camp, distant 500 metres a l'oest del casc urbà.
Durant l'any 912, el Comte Nuño Nuñez, pobla Rosegui -Burgos-. Gonzalo Fernandez, Comte de Castella i de Burgos, és l'autoritat en la comarca cerrateña, segons document del 3 de febrer de 928, de San Pedro d'Arlanza.
En el segle X, any 999, la vila i plaça forta de Palenzuela, va ser erigida en Cap d'Alfoz del seu nom. Entre els pobles que ho formaven, figuraven "Valdecannas", posteriorment denominada "Valdecañas de Suso", avui denominada definitivament Valdecañas de Cerrato.
Valdecañas de Cerrato, sempre va tenir més vinculació històrica amb Palenzuela que amb Baltanás. No es coneix la data exacta de la seva fundació, però si es pot assegurar que és molt més antiga que el que apareix en documents fehacientes.
Data el fuero de Palenzuela de 1074, atorgat pel monarca lleonès Fernando I, encara que altres investigadors atribueixen dits fueros al Comte Don Sancho II de Castella (1045-1072), fill de Fernando I. Segons el mateix, es pot assegurar que Valdecañas de Cerrato existeix almenys des d'abans de 1074.
Hi havia un despoblado anomenat "Villobayo", situat a uns 4 km. a l'Est de Valdecañas de Cerrato, en les proximitats de l'antiga ermita de Santa Ana, a la vora esquerra del rierol del Castell, a prop del turó del Castell, en el cim del qual possiblement va existir una fortalesa medieval.
En el segle XI, el rei Fernando I, va agregar diversos Monestirs al de San Pedro d'Arlanza, entre els quals figurava el de San Facundo i San Martín, de Valdecañas de Cerrato.
En 1070, Domenga, donó al Monestir de San Pedro de Cardeña, diverses heredades en "Bal de Kannas" (Valdecañas de Cerrato).
En 1113, Jimena, esposa del Cid, es diu que va vendre el Monestir de San Pelayo, de Valdecañas, al Cabildo de la Catedral de Burgos. Mes bé Donya Jimena Diaz, no va vendre el señorio de Valdecañas, el que efectua és la venda de les seves propietats. El document diu així: "És del meu agrado vendre-us aquella el meu hereteu de Valdecañas. Està aquella hereteu integrada pel Monestir de San Pelayo Martir, amb les seves cases i solars, amb terres i viñas i molins i prats i tot loque a ell pertany, en el preu de 500 sous de plata". Alguna estrofa del "Cantar de la Gesta castellana", deu quedar murmurant per aquests camps, pels vestigis d'aquella època.
En el segle XII, tal vegada es va construir el primitiu temple parroquial de Valdecañas de Cerrato, en estil romànic.
En el segle XII, els llocs de "Valdecañas" i "Villobayo", seguian pertanyent a l'Alfoz de Palenzuela.
En el 1352, "Valdecañas de Suso" -Valdecañas de Cerrato- i "Villavaya" (despoblado de Villobayo), eren llocs de behetría de la Merindad del Cerrato -comarca integrada per territoris de les províncies de Palencia, Burgos i Valladolid, que es distingeix pel terreny jalonat de turons entre páramos-. Dites behetrías pertanyien a Juan Rodriguez de Sandoval. El señorío natural d'ambdós llocs pertanyen als linajes dels senyors de Lara, Biscaia i Valverde. En l'eclesiàstic, pertanyien a la Diòcesi de Burgos. En el códice "Becerro de les Behetrias de Castella", d'on procedeixen aquestes dades, apareix que dita població va pertànyer a la Diòcesi de Burgos, fins a l'any 1955, en què va ser agregada a l'Obispado de Palencia. En aquesta època, el Bisbe de Palencia era José Souto Vizoso (1949-1970).
(CONTINUA)
============================== ============================== ====================
Valdecañas de Cerrato
De WikiLingua. net
Valdecañas de Cerrato és una localitat (pedanía) del municipi de Baltanás en la comarca del Cerrato en la província de Palencia, comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya).
Antic partit judicial de Baltanás, capital històrica de la comarca del Cerrato. Va ser incorporat com pedanía al municipi de Baltanás en 1974. Dista del mateix 9 km.
El municipi de Valdecañas de Cerrato, està situat al peu del Bec Piyayo o Bec del Roure (900 m.), entre dues valls, per on discorren dos rierols, el del Castell i el del Pou, que s'uneixen en el Cementiri i que s'abasteixen de l'aigua dels manantiales Cañocaliente, Aguanal, Matilla, Carropalenzuela, els quals es dirigeixen per la Vega cap al riu Pisuerga, on mai arribaran, doncs desapareixen entre els terrenys arenosos abans de la seva desembocadura. La geografia està esquitxada per turons, envoltats de páramos.
Hi ha una distància de 14 km. a la carretera Nacional 620, i s'hi hagi a 37 km. de Palencia, a 53 km. de Burgos i a 68 km. de Valladolid.
Taula de continguts
[ocultar]
* 1 Localització
* 2 Toponimia
* 3 Història
o 3.1 Context Històric
o 3.2 Edat Antiga
o 3.3 Edat Mitja
o 3.4 Edat Moderna
o 3.5 Edat Contemporània
* 4 Personalitats Valdecañesas o Vinculades
* 5 Patrimoni Cultural
* 6 Festes
* 7 Economia
* 8 Flora
* 9 Fauna
* 10 Gastronomia, Dolces i Begudes
* 11 Jocs
* 12 Lèxic Zonal
* 13 Vida i Costums
* 14 Orígens i Història dels Cognoms
* 15 De carrer - Codi Postal: 34249
* 16 Població
* 17 Vegi's també
* 18 Bibliografía
* 19 Enllaços externs
Valdecañas de Cerrato
Coordenadas geogràfiques: 41º 59' 0" Nord i -4º 11' 0" Oest. Altitud: 810 m.
Municipis propers:
Al Nord: Tabanera de Cerrato, Villahán, Palenzuela, Herrera de Valdecañas, Quintana del Pont. Al Sud: Baltanás, Cevico Navero, Cevico de la Torre, Villaviudas. A l'Est: Antiguitat,. A l'Oest: Torquemada, Hornillos de Cerrato.
Alguns dels noms de llocs i paratges propers al municipi:
Valdecibillo, Lantadilla, el Bec del Roure (Bec Piyayo), la Mata dels Voltors, Santa Ana, Valcabao, Cañada Prauvilla, Valdesario, Valdepinillo, la Rosca, la Cotorra, Cospedrazo, la Senda Mojapán, la Lastra, Mataviudas, el Pou, Vaixell Colmenarón, Cañada la Ramera, Lotero, Valdeco, la Somada, Font els Cants, Carro Antiguitat, Font la Casa, Carro Valverde, la Poza, la Canaleja, la Cepera, Fuentevalilla, el Vallejo, els Picones, Villobayo -va estar poblat en 24 de gener de 1479, i despoblado en 1516-, Villarmiro, Valdecañuelas -situada a 7,7 k. del municipi, carretera de Torquemada-, la Vega, Carro Palenzuela, la Matilla, Aguanal, Font Ontanilla, Roblecinto - aquests dos, a prop del lloc cridat el Paredón, per les ruínas visibles encara-, etc.
El clima de Valdecañas de Cerrato, és clima continental, amb hiverns freds i secs. Els estius són càlids. Les primaveres i tardors, són curts i agradables.
Toponimia
Valle Kannas (segle XI). Bal de Kannas (segle XI). Valdecannas (segle XI). Valdecañas de Suso (segle XIV i segle XV). Baldecañas d'Arriva (segle XVIII). Val de Canyes/Canyes (segle XIX). Valdecañas (segle XIX).
Val: vall. canya/canya/s: del llatí, canna, canya/canya, junco. suso: del llatí, sursum, a dalt, enl'alt.
Cerrato: Turó: del llatí, cirratus, territori ondulado, coronat per turons.
Significat: Valdecañas de Cerrato = Valle dels juncos del territori ondulado
Gentilicio: valdecañeses
[editar] Història
"Els pobles que obliden la història dels seus avantpassats i renuncien a les seves arrels decaen miserablemente, perquè perden, a més de la gratitud, la memòria, i amb la memòria, la ciència i valimiento..." (Emilio Castelar).
Valdecañas de Cerrato i els seus moradores, s'han caracteritzat per l'amor a les tradicions, sentint-se orgullosos de la seva terra, les seves arrels, i un poble així, orgullós de si mateix, mereix tenir la seva història.
Aquestes eren les sobiranies territorials o organització dels territoris repoblats abans de l'any 975:
* El Rei: Reune tots els poders.
* Els Comtes: Delegats regios removibles, que governen diverses comarques del regne.
* Jutges o Sayones: Des d'un castell regien petits territoris, anomenats Alfozes o suburbis.
* Llogarets: Centres de població local, d'entre 5 i 20 famílies, cadascuna amb un Concejo de la Vila, que governava. També es governava pel costum.
Valdecañas de Cerrato, va anar una d'elles, en les quals el poder de la comunitat emanava del poble. Els alcaldes eren triats democràticament. Les assemblees solien celebrar-se en els atrios exteriors de les esglésies o plaça pública, "estant ayuntados a campana repicada segons ho habemos per ús i costum de ens ayuntar", diu textualment un acta concejil.
Les fonts naturals de producció eren patrimoni de la comunitat, els boscos, les aigües i les pastures. Aquesta propietat col·lectiva coexistía amb la privada de les cases i les terres de labor. Els concejos rebutjaven els mandats reals que estimaven contraris als fueros, d'aquí la històrica frase castellana: "Les ordenis del Rei són d'acatar, però no són d'obeir si són contra fuero". Entre els repobladores d'aquests territoris cerrateños es trobaven no pocs mozárabes provinents del-Andalus, o part de la població musulmana que va romandre sota senyors cristians en els territoris conquistats. Aquests van conviure amb el col·lectiu judio existent per exemple en la judería de Palenzuela.
Valdecañas ho fortificaron amb una solguda muralla per a defensar-se dels sarracenos. Ja existia una necròpoli alt-medieval, en els voltants on en el segle XVI es va construir l'ermita de La nostra Senyora, la Verge del Camp, distant 500 metres a l'oest del casc urbà.
Durant l'any 912, el Comte Nuño Nuñez, pobla Rosegui -Burgos-. Gonzalo Fernandez, Comte de Castella i de Burgos, és l'autoritat en la comarca cerrateña, segons document del 3 de febrer de 928, de San Pedro d'Arlanza.
En el segle X, any 999, la vila i plaça forta de Palenzuela, va ser erigida en Cap d'Alfoz del seu nom. Entre els pobles que ho formaven, figuraven "Valdecannas", posteriorment denominada "Valdecañas de Suso", avui denominada definitivament Valdecañas de Cerrato.
Valdecañas de Cerrato, sempre va tenir més vinculació històrica amb Palenzuela que amb Baltanás. No es coneix la data exacta de la seva fundació, però si es pot assegurar que és molt més antiga que el que apareix en documents fehacientes.
Data el fuero de Palenzuela de 1074, atorgat pel monarca lleonès Fernando I, encara que altres investigadors atribueixen dits fueros al Comte Don Sancho II de Castella (1045-1072), fill de Fernando I. Segons el mateix, es pot assegurar que Valdecañas de Cerrato existeix almenys des d'abans de 1074.
Hi havia un despoblado anomenat "Villobayo", situat a uns 4 km. a l'Est de Valdecañas de Cerrato, en les proximitats de l'antiga ermita de Santa Ana, a la vora esquerra del rierol del Castell, a prop del turó del Castell, en el cim del qual possiblement va existir una fortalesa medieval.
En el segle XI, el rei Fernando I, va agregar diversos Monestirs al de San Pedro d'Arlanza, entre els quals figurava el de San Facundo i San Martín, de Valdecañas de Cerrato.
En 1070, Domenga, donó al Monestir de San Pedro de Cardeña, diverses heredades en "Bal de Kannas" (Valdecañas de Cerrato).
En 1113, Jimena, esposa del Cid, es diu que va vendre el Monestir de San Pelayo, de Valdecañas, al Cabildo de la Catedral de Burgos. Mes bé Donya Jimena Diaz, no va vendre el señorio de Valdecañas, el que efectua és la venda de les seves propietats. El document diu així: "És del meu agrado vendre-us aquella el meu hereteu de Valdecañas. Està aquella hereteu integrada pel Monestir de San Pelayo Martir, amb les seves cases i solars, amb terres i viñas i molins i prats i tot loque a ell pertany, en el preu de 500 sous de plata". Alguna estrofa del "Cantar de la Gesta castellana", deu quedar murmurant per aquests camps, pels vestigis d'aquella època.
En el segle XII, tal vegada es va construir el primitiu temple parroquial de Valdecañas de Cerrato, en estil romànic.
En el segle XII, els llocs de "Valdecañas" i "Villobayo", seguian pertanyent a l'Alfoz de Palenzuela.
En el 1352, "Valdecañas de Suso" -Valdecañas de Cerrato- i "Villavaya" (despoblado de Villobayo), eren llocs de behetría de la Merindad del Cerrato -comarca integrada per territoris de les províncies de Palencia, Burgos i Valladolid, que es distingeix pel terreny jalonat de turons entre páramos-. Dites behetrías pertanyien a Juan Rodriguez de Sandoval. El señorío natural d'ambdós llocs pertanyen als linajes dels senyors de Lara, Biscaia i Valverde. En l'eclesiàstic, pertanyien a la Diòcesi de Burgos. En el códice "Becerro de les Behetrias de Castella", d'on procedeixen aquestes dades, apareix que dita població va pertànyer a la Diòcesi de Burgos, fins a l'any 1955, en què va ser agregada a l'Obispado de Palencia. En aquesta època, el Bisbe de Palencia era José Souto Vizoso (1949-1970).
(CONTINUA)
